Categories
Uncategorised

EL FORAT DE LLABERIA

EL FORAT DE LLABERIA

Aquesta setmana és el torn del Cesc. La darrera incorporació a l’equip de Mas Martinet, ara fa un any i mig.  Ell és qui té cura del vi durant tot el procés, des de que entra en forma de raïm, fins que marxa ja embotellat cap a les vostres cases.

En Cesc es va traslladar al Priorat ara fa uns anys cridat pel món del vi i la viticultura. Però no només el vi va ser el responsables d’aquesta descisió. El paisatge de la comarca i, en concret, el lloc que ha triat ensenyar-nos, també va ser molt important per ell.

El Forat de Llaberia li va oferir la pau i la connexió amb la comarca que necessitava per establir-s’hi. Un lloc que sempre el fa sentir còmode per ser un mirador privilegiat de la plana agrícola i les serres que l’envolten. Avui, el dia despunta emboirat, però precisament aquesta boira ens pinta el paisatge d’encant i misteri.

El Forat és una petita cova de 16 m. de recorregut amb dues entrades. Per arribar-hi, seguim el camí del guerriller Carrasclet i després de 30 minuts de breu però molt intensa pujada arribem al mirador. La serra de Llaberia presenta relleus molt pronunciats i grans barrancs. La naturalesa calcària de les seves roques, ajudada per l’acció continua de l’aigua i del vent, va originar l’aparició de coves i grutes com aquesta.

Un racó més a descobrir pels amants del senderisme i la natura més salvatge.

Categories
Uncategorised

L’ERA DEL FORO (SERRA ESPASA)

L’ERA DEL FORO (SERRA ESPASA)

Avui li toca a l’Antònia, una altra de les companyes de Mas Martinet que està a l’oficina i que s’encarrega de la gestió de proveïdors de material i de la logística, entre d’altres. En definitiva, qui fa que sigui físicament possible embotellar i que surtin les comandes a l’estranger segons els mil i un detalls que volen els nostres estimats clients.

No ens va donar cap detall d’on ens portava però l’hora que quedàvem ja ens donava certes pistes. Al capvespre, posta de sol… I sí, efectivament, el lloc, el moment, la llum, l’energia…

Ens explica que ella, a qui li agrada molt caminar, una de les rutes que segueix habitualment, comença per la vessant dels Arcs i després salta la carretera cap a la banda dels Marmellans, dona tot el tomb als Marmellans i, quan arriba a les vinyes de l’Eugeni (i ens assenyala des d’allà el Mas d’en Pou), agafa l’última filera i puja fins aquest punt. S’asseu una estona (coincidint sempre amb l’hora del capvespre, o el tardet que li diuen aquí), i li representa una estona de quietud, de pau… Per ella és un lloc màgic per tota la història que s’hi amaga. 

Un lloc molt proper a Capçanes, al que s’accedeix per un caminet arreglat de fa pocs anys. Un recorregut curt i fàcil que ens porta a una era, l’Era del Foro de la Serra de l’Espasa. Quasi 360º de vista excepcional: Serra del Montsant, La Serra de la Figuera, Serra de Cavalls, Serra de Cardó, Muntanyes de Tivissa i Vandellós, Serra de Llaberia i Mola de Colldejou.

Un antic assentament iber de l’època del bronze final i primera edat del ferro, s. II – I a. de C., i possible santuari ibèric que segurament corresponia a un punt de control territorial per la immensitat de paisatge que des d’allà es divisa. Les caixes i caixes de restes trobades al lloc (eines, vasos, objectes metàl·lics, ceràmiques, entre d’altres), les trobarem al Museu Arqueològic Salvador Vilaseca de Reus.

De nou, el paisatge, el territori, la història: PRIORAT en majúscules i en tota la seva plenitud

Categories
Uncategorised

LA MUNTANYA DE LES SOLEÏES

LA MUNTANYA DE LES SOLEÏES

El Jordi, el petit de la família Pérez Ovejero, forma també part de l’equip de Mas Martinet i s’encarrega de la gestió de l’empresa. Costos, traçabilitat, entre moltes d’altres coses ja que com que està format en tecnologia de la informació. Ja podeu imaginar que és qui resol tots els problemes informàtics quotidians.

Ell ha triat un punt de la muntanya de les Soleïes, una serra situada entre els municipis de Falset, Marçà i Pradell de la Teixeta. En aquesta serra es troba l’ermita de Sant Gregori i també el coll de l’Eudalda. Des de la Carena, s’obté una vista fantàstica de la serra de Llaberia i la Mola de Colldejou, i de tots els seus boscos. Un camí obert ara fa un parell d’anys i que en Jordi ha descobert tot entrenant el recorregut de la cursa de muntanya de Falset que se celebra cada any l’Onze de setembre.

El que més el va impressionar va ser el paisatge que es té des d’allà però també el fet que  tota aquesta zona, sobretot la zona més baixa entre els pobles de Marçà i la Torre de Fontaubella, és una zona que va albergar uns quants batallons de brigadistes internacionals (unitats militars formades per voluntaris estrangers per lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil espanyola en favor de la República).

És curiós com seguint el camí encara es poden apreciar nius de tiradors i alguna que altra trinxera. Sembla ser que es tractava d’una línia de rereguarda on els brigadistes estaven a punt per disparar cap a les bateries aèries nazis i italianes que s’acostaven i atacaven la zona. També es poden veure forats a la paret de la muntanya que servia als brigadistes com a refugis.

Un camí que ens recorda de nou la Guerra Civil… l’etapa més recent de la nostra història però també que ens mostra la immensitat del paisatge del que gaudim al Priorat.

Categories
Uncategorised

OBSERVATORI DE LA BATALLA DE L´EBRE A LA FIGUERA.

Observatori de la Batalla de l’Ebre a la Figuera.

La Gemma és qui us escriu tot això, és a dir, mantinc viu el Blog de Mas Martinet, i m’encarrego també de rebre-us al celler si veniu a visitar-lo. De paraula i tracte fàcil, us acolliré el millor que pugui perquè marxeu amb bon record de la vostra experiència.

La tria no ha estat fàcil però finalment em decanto per un dels llocs des d’on gaudir millor de la immensitat del paisatge del Priorat. La Mola de Sant Pau, a La Figuera, on es troba l’ermita de Sant Pau i des d’on es diu que es poden arribar a contemplar sis províncies (Tarragona, Lleida, Saragossa, Castelló, Terol i Osca). De fet, mirant cap al nord es poden veure els Pirineus, les Terres del Segre, les Garrigues, els Ports, el Maestrat i l’Aragó.

Però prop d’aquesta ermita, només a 500 m i amb una accés molt fàcil, arribem

fins al punt on durant la Guerra Civil, s’hi va situar l’observatori de la Batalla de l’Ebre, un punt de control de l’alt comandament de l’exèrcit republicà. Des d’aquí, es poden divisar fins a 40 kilòmetres del riu Ebre.

Es tracta d’una trinxera reforçada amb ciment i part de la coberta que es conserva en bon estat. I des d’allà, es pot comprovar la increïble perspectiva dels antics camps de batalla. Darrera l’observatori es conserven murs i diverses cabanes de pedra seca que van servir d’aixopluc als militars que s’hi estaven.

Per a mi, el més corprenedor és el pensar que no fa tants anys, des d’allà, s’organitzava la  guerra més recent i cruenta que ha tingut lloc a les nostres terres. Ja sabeu com va acabar, les tropes franquistes van desmantellar l’observatori i s’hi van instal·lar un temps. Finalment, l’any 1998, es va recuperar l’espai i el van habilitar per deixar-ho com a testimoni del que va passar.

Un bocí de la nostra història recent que no ens deixa indiferents i que no oblidem.

 

Categories
Uncategorised

LA RUTA DE LES TAULES A CAPÇANES

LA RUTA DE LES TAULES A CAPÇANES

La Montse és la persona que porta els números a Mas Martinet. Qui té relació amb els proveïdors i els seus comptes, les factures, els bancs i mil i una declaracions! El que no es veu però cal tenir ben organitzat i al dia, pel bon funcionament de l’empresa.

A ella li demanem que ens triï un lloc, una ruta, que per ella representi alguna cosa especial o pel qual tingui una especial preferència. I tria el seu poble, Capçanes, i una de les seves rutes més emblemàtiques: la ruta de les Taules.

Les Taules és una zona de Capçanes, situada a l’est del nucli urbà on es pot trobar una gran diversitat d’elements construïts amb pedra seca. Una zona conreada des d’antic pels pagesos i jornalers més pobres que treballaven les terres menys productives.

Durant el recorregut, podem observar marges, barraques, sopluigs, corrals, arneres, un forn de calç, entre d’altres. Diferents tipus de construccions que han rebut el nom de la casa d’on pertanyia el seu propietari (l’Espardenyer, Mas d’en Francisco…), recuperant així  els noms i renoms de les edificacions i els seus antics propietaris.

Una gran oportunitat per conèixer aquest patrimoni tan valuós.

Per la Montse, aquesta ruta és una oportunitat per reconèixer la relació que la gent establia amb la natura fruit del seu esforç i treball per sobreviure. A més a més, durant els moments més durs de la pandèmia, quan no es podia sortir del municipi, aquest recorregut li va suposar una font inesgotable de llibertat.

Podeu seguir la ruta detallada a la web de Turisme del Priorat

Categories
Uncategorised

UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE

UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE

Un agraïment sincer a tots i cadascun dels productors que, amb la seva feina, ens ajudeu a oferir una experiència inoblidable al celler de Mas Martinet. Sou vosaltres, principalment, els qui contribuïu al desenvolupament econòmic del Priorat, creant de forma sostenible i continuada, riquesa, qualitat de vida i feina estable pels seus habitants. L’amor i la cura pel vostre treball ens obsequia amb un ventall de productes d’una gran qualitat que hem aprofitat per presentar aquestes últimes setmanes en el blog.

Perquè entre tots fem un món més sostenible.

Categories
Uncategorised

OLI DEL RAIG, EL NOSTRE OLI

OLI DEL RAIG - OLI D'OLIVA PRIMERA PRESNADA

Al Priorat, el cultiu de l’olivera està present des de fa molts anys, juntament amb la vinya i la fruita seca, els cultius mediterranis per excel·lència. La producció d’oli s’ha convertit en un dels cultius principals amb una clara tendència cap a procediments i sistemes de cultiu integrats  i ecològics.

 

L’oli d’oliva està considerat com l’elixir daurat per totes les seves qualitats nutricionals, és la base de la dieta mediterrània i una autèntica delícia pel paladar i per la salut. Conté principalment àcid oleic, un àcid gras monoinsaturat que redueix el colesterol dolent i augmenta els nivells de colesterol bo. A més a més, és ric en vitamina E i K , la primera antioxidant per exel·lència i la segona, una protectora natural de les neurones cerebrals. I també conté carotenoides (precurssors de la vitamina A, també antioxidant), fitosterols (estructures similars al colesterol que ajuden a fer-lo baixar en sang) i polifenols (de gran capacitat antioxidant).

A Mas Martinet, aprofitem l’oli des de sempre, bàsicament pel consum familiar. Però des de fa aproximadament uns 4 anys, hem embotellat una mica d’oli per donar-lo a tastar a les nostres visites. La varietat predominant és l’arbequina, també predominant a la comarca, que produeix un oli molt apreciat per les seves excel·lents qualitats organolèptiques d’aroma delicat, suau i lleugerament dolç. Les nostres oliveres conviuen amb les vinyes, i les cuidem i tractem amb la mínima intervenció, seguint la mateixa filosofia que ens caracteritza.

La collita es fa durant els mesos d’hivern, normalment poc després de finalitzar la verema. En el nostre cas acostuma ser durant el mes de novembre. I de forma manual, com no podria ser d’altra manera. Les olives recollides, en caixes d’aproximadament uns 12 kg., les portem a un molí de Bellmunt que treballa per petites produccions per garantir la màxima qualitat i respecte al fruit que processa.

L’oli que embotellem manualment al celler, és un oli del raig deixat reposar per tal que les micropartícules volàtils de l’oliva que queden, es dipositin al fons del dipòsit en forma de solatge. És a dir, que és oli obtingut únicament per procediments mecànics, de la primera premsada en fred (menys de 27º) el mateix dia de la collita, així preservem totes les seves propietats. Després el guardem en un dipòsit sempre ple, a una temperatura controlada per aconseguir una bona decantació que elimini el màxim les impureses i matèria sòlida que pugui tenir. L’oli elaborat d’aquesta manera té un gust més intens i manté els seus atributs nutricionals intactes. Després de reposar, l’anem embotellant a mesura que hi ha la necessitat, per així garantir la seva qualitat.

Un oli que no trobareu a les botigues però que podeu degustar a la nostra experiència enoturística.

Categories
Local Economy Uncategorised

FORMATGES LA BALDA, CURA I AMOR PEL BON FORMATGE

FORMATGES LA BALDA, CURA I AMOR PEL BON FORMATGE

En Pablo Garcia elabora a la Vall del Llémena, a la Garrotxa, formatges d’alta qualitat a partir de llet crua de vaca. Col·labora amb ramaders propers per garantir llet ecològica, recent munyida, en els seus formatges, i preservar, així, totes les seves infinites bones qualitats. El treball amb llet no pasteuritzada, dona un sabor més accentuat als formatges perquè es val de la flora bacteriana de l’entorn on es cria el ramat. I el més important de tot, les vaques són tranquil·les, es deixen amanyagar, perquè el benestar animal és bàsic i principal pel bon formatge.

 

Pel Pablo, el fet de fer formatges ha estat sempre la seva passió. Primer com a passatemps i finalment, l’ha convertit en el seu ofici, dedicant-s’hi plenament. Format inicialment al país, va poder posar en pràctica els seus coneixements adquirits a Torre Marimon durant un curs intensiu, a l’Ardeche, i més tard, a la vall d’Abondance, a França (als Alps francesos).

 

En aquests moments elabora tres tipus de formatge: el Fermió i el Golany (de pasta tova) i el Baldat (curat). El primer és de petit format, pell florida i caràcter làctic, que es presenta sota la forma de cilindre pla de vores arrodonides. La pell, natural, es troba homogèniament recoberta d’una floridura blanca-ivori, tota ella comestible, que li aporta bona part de la seva riquesa organolèptica.

El Golany és de pell mixta (florida-rentada) i comestible. De quallat vegetal, peça quadrada i pasta untuosa que, amb la maduració, pot liquar-se. Té un gust complex entre la potència aromàtica de l’escorça i les notes elegants i equilibrades de la pasta.

I el Baldat, inspirat en els formatges de guarda de gran format, típics dels Alps, on tenen llet en abundància. Un formatge Gruyère que es fa en grans peces de 12 o 20 kg que maduren lentament en una sala en sec i que es cura setmanalment amb aigua saturada amb sal. Amb aquest efecte d’erosió es crea la crosta. La pasta elàstica amb el temps es fa més trencadissa i el seu color pot variar en funció de l’alimentació del bestiar.

La formatgeria La Balda forma part dels obradors artesans de formatges que trobem a Catalunya, actualment en plena expansió. Al seu obrador segueixen tradicions formatgeres d’aquí i d’allà, contribuint a engrossir la diversitat de formatges artesans catalans fets amb llet crua.

Moltíssimes gràcies Pablo, per obrir-nos les portes de casa i acollir-nos amb tant d’escalf.

Categories
Uncategorised

LA BOTIGA DEL POBLE: CAL CENTRO

LA BOTIGA DE POBLE: CAL CENTRO

Cal Centro és una botiga de poble a la que hi trobareu una gran selecció de productes derivats del porc, d’elaboració pròpia i artesana. Però no és una botiga qualsevol… el local té més de 100 anys i sorprèn que la botiga tingui accés a una altra sala on hi ha una llar de foc i una barra de bar.  Un bar que segueix l’horari de la botiga, però un bar. I és que l’espai on ens trobem té més de 100 anys i l’Enric, amb qui estem parlant, és la 4a generació que ho regenta. El seu fill és a l’obrador, així que preveiem una cinquena generació al darrera.

I és que l’establiment ha estat i segueix sent un punt de trobada del poble. Ho era des de que existeix l’estació d’autobusos, al principi dels automòbils, quan el fet de que arribés un nou comboi al poble, arreplegava els veïns i veïnes amb curiositat i ganes de saber dels nouvinguts. I abans d’això… ara on trobem el bar, els comerciants podien aturar els seus carros i passar la nit a les habitacions que eren a dalt. Els animals descansaven i els seus amos també i l’endemà seguien el seu camí.

Més endavant, el seu avi, va ser tratant d’animals, en una època en que hi havia una mula o un altre animal a cada casa. L’Enric ens ensenya orgullós les fotos que hi ha penjades a la paret, un petit recull de la història: el casament dels seus pares (on curiosament les núvies vestien de negre), ell sobre una mula guarnida i empolainada per ser beneïda per Sant Antoni… Detalls plens d’alegria, de felicitat i de vida.

Actualment, és un punt de subministrament de tot tipus de queviures i d’altres productes, una botiga de poble com qualsevol altra, però principalment, és un punt de venda dels seus embotits, elaborats un parell de cases més avall, on ens convida que anem.

Allà hi trobem el seu fill, en Jordi, i tres treballadors més. Estan fent les botifarres d’arròs i paté de formatge blau. Una feinada perquè és un procés molt artesanal… quan arribem, lliguen les botifarres amb cordill vermell, després s’hauran de coure i ja estaran llestes.

El porc és la base d’elaboració dels seus productes. Segueixen els mateixos processos naturals que ja utilitzaven els seus pares, avis i besavis, però han ampliat la seva varietat de productes combinant-los amb fruits propis del Priorat, com ara avellanes, ametlles, olives arbequines, l’oli, herbes aromàtiques o vi ranci.

Ens interessem especialment per la secallona, que acompanya els tastos dels nostres vins, i tot i que en aquest moment s’està assecant. Ens expliquen que és llonganissa seca, feta de la carn del llom i el pernil del porc, embotit en tripa natural. Tot una delícia!!

Gràcies per rebre’ns a casa vostra i per ser un dels referents de la nostra comarca.

Categories
Local Economy Uncategorised

GEMMA LLORCA: FORN DEL BOLI

GEMMA LLORCA: FORN DEL BOLI

La Gemma Llorca, viu a Poboleda, i ha rellevat al seu sogre, en Lluis Porqueres, en l’aventura de fer pa. Físicament s’ubica a Escaladei, on ja treballava ell, i utilitza el mateix obrador i sobretot, el mateix forn de llenya.

D’ell, en Lluis, ha après l’ofici i n’ha heretat , a part de les ganes i la il·lusió de fer pa com els d’abans, els llevats mare que treballava. Ara ens els ensenya quan els acaba d’activar, fins a l’endemà no estaran a punt. Primer, comença a alimentar-los unes 24h abans de pastar amb aigua, farina i sal: “Aquest és el llevat blanc i el llevat integral, tots els pans surten a partir d’aquí”, ens els presenta. És el que es coneix com el preferment. Quan està a punt és el moment de pastar. “El llevat mare blanc deu tenir uns 10/15 anys i l’integral, li va donar un forner que ell va visitar, i crec que té més de 300 anys” Parlem de la base que s’ha anat mantenint activa des de llavors, ja que amb el pas del temps el llevat es va modificant. El mateix llevat mare d’un lloc a un altre, canvia amb el temps i pot arribar a ser un llevat completament diferent, perquè els bacteris ambientals influencien els llevats i els modifiquen. “És per això que són únics!” ens diu.

Per fer el pa a partir d’aquests llevats, a més a més de farina, aigua i sal, afegeix una mica llevat fresc. Una manera de mantenir els tempos i de donar una mica d’impuls al procés ja que sinó dependria en excés de la temperatura i la humitat ambiental.

Un altre dels tresors que fa servir la Gemma és la farina. En aquest cas, confia amb Can Mestre, una empresa familiar agrària de Sta. Coloma de Queralt, que ha recuperat blats antics. Els cultiven ecològicament i molen en un molí de pedra, per tractar-los de la millor manera possible i respectar al màxim totes les seves propietats i sabors especials.

Pa blanc i integral d’espelta i camut, només de camut, multicereals amb llavors de gira-sol, carabassa i civada; pa de fajol sense gluten però no apte per a celíacs perquè es treballa mateix obrador, per tant, hi pot haver contaminació creuada. Pa d’olives, pa de nous i panses, pa de llet, panets d’hamburguesa i de frankfurt… Va augmentant la llista a mesura que passa el temps.

Normalment el primer que fa és fer el foc per encendre el forn de llenya i escalfar-lo a uns 300º. Mentre pasta els diferents pans passaran un parell d’hores, el temps suficient perquè la temperatura del forn també baixi i sigui la ideal per coure. Li entren uns 20 pans en cada fornada, i amb una càrrega de llenya pot fer fins a dues. En acabar: treure la cendra, escombrar i netejar. I repartir els pans. “Una jornada llarga de treball però que val la pena” ens comenta. Perquè de moment, no té botiga, només treballa sota comanda, però s’està plantejant posar parada al mercat setmanal de Falset de forma més o menys immediata.

Gràcies Gemma per voler agafar el testimoni i seguir treballant aquest l’art que és fer pa i deixar-nos gaudir del seu sabor tant autèntic.