Ens desplacem a la Cooperativa de Falset per parlar amb el seu president Ricard Rull i la responsable d’enoturisme Maria Martí. Ens reben a l’exterior de l’edifici més emblemàtic de Falset: la Catedral del Vi, un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell. Com la majoria dels cellers cooperatius de principis de segle i gràcies al finançament obtingut pel Banc de Valls, el celler cooperatiu de Falset es va poder construir el 1919.

Si l’exterior de l’edifici impressiona, l’interior encara més. La seva alçada i la planta basilical (nau principal i dues laterals, talment una església) ens demostren que es pot combinar perfectament utilitat i estètica. I a mode de relíquia, les dues tines de fusta plenes de vermut, originals del 1919, increïble!  I els materials de construcció són molt humils, barats i fàcils d’aconseguir: maons i pedra; però utilitzats amb una gràcia funcional excepcional.

Voltes catalanes suporten les tines, ara d’acer inoxidable i ciment, i “fan que hi hagi una circulació constant de l’aire” com ens explica la Maria. Evitant així un sobreescalfament i també comunicant passadissos i facilitant la feina.  També els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades. L’edifici el van pensar conjuntament en Cèsar Martinell i el primer enòleg del celler, Erasme M. Imbert, qui li va plantejar les seves necessitats per fer el vi i l’arquitecte, va saber recollir-ho en el disseny.

El sostre està fet amb encavallades de fusta, la nau central manté les encavallades originals, i teula alacantina, per permetre més aireació. La seva lleugeresa va permetre treballar sobre columnes de maons més aviat decoratives ressaltant l’elegància de l’edifici. També original és el dipòsit d’aigua de l’exterior que ara podem veure accedint a una de les terrasses exteriors en que reposen les damajoanes buides, però en molt pocs dies plenes de vi fent el sol i serena, el futur vi ranci. Una de les estrelles del celler sobretots als anys 60 i 70, en que s’enviava a Barcelona una gran part de la producció. 

De nou a l’interior, accedim a un lateral de l’edifici en el que trobem el celler experimental, l’antic accés al molí de l’oli, que ara acull ous de ciment i damajoanes. Provant coses noves. “No és estar mai quiet”ens diu el Ricard.

I és que la cooperativa de Falset està formada a l’actualitat per 350 socis i, evidentment, la secció més important és la del vi. Però no sempre ha estat així. “Altres activitats com la vena d’ous, la poma o el cereal, han passat a ser activitats més importants econòmicament pels socis en altres èpoques”, ens explica el President.

Aquest edifici, al igual que d’altres de la mateixa època, representa la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya. A finals del segle XIX, en plena crisi de la fil·loxera, el país busca noves formes d’organitzar els interessos econòmics i socials del camp.

Pagesos i propietaris van fer un front comú contra la crisi: a través d’estructures de solidaritat vertical van intentar adaptar l’agricultura a les noves condicions dels mercats agraris; mantenir una certa pau social i invertir per “adoptar noves tècniques agrícoles per impulsar el creixement agrari i apaivagar les reivindicacions socials dels pagesos”¹ Aquesta inversió va suposar la construcció d’infraestructures complexes i eficients com aquest celler que ens ocupa.

La professionalització de la cooperativa va suposar un abans i un després i, sobretot, va ser la clau per la supervivència de l’entitat. Els socis s’organitzen en una Junta rectora formada per 12 socis, d’entre els quals es tria el president, el secretari i el tresorer. Però la cooperativa no necessitaria d’aquesta Junta per funcionar, perquè els socis, marquen les directrius i col·laboren en tot el que poden de bona voluntat. 

La infraestructura de la Cooperativa és molt costosa però a l’actualitat s’ha apostat clarament per la qualitat del producte. “Avui en dia no es tracta de produir molt, sinó de produir poc i amb valor” ens comenta en Ricard convençut. Han quedat molt enrere aquells anys en que es devien més de 3 i 4 collites als socis… Gràcies a la bona feina així s’ha revertit la situació i ara estan en equilibri. I el pagès està content.

El futur passa per seguir apostant per la qualitat, l’enoturisme (on la Cooperativa també ha estat pionera) i seccions innovadores, com ara la futura comunitat energètica local, de la qual s’estan ultimant detalls per poder iniciar la seva activitat.

¹ Jordi Planas, tesi doctoral.