“I del 1935 aquí…. qui ho havia de dir” són les paraules d’en Xavier Fornos, director del Museu de les Cultures del Vi – Vinseum, de Vilafranca del Penedès. I fa aquest comentari després d’explicar-nos d’una volada la trajectòria del Museu, des dels seus inicis fins a l’actualitat. Ha plogut molt i s’ha passat per diferents etapes. El museu va ser una iniciativa d’abans de la Guerra Civil que va quedada paralitzada per aquesta guerra i es va consolidar al 1945, ja en plena dictadura, com al primer Museu del Vi, (Museo del Vino, a l’època), de l’estat espanyol, i, probablement, també d’Europa. En aquesta primera etapa, el museu era bàsicament un equipament cultural d’àmbit local que intentava aglutinar tota mena patrimoni vitivinícola, però també històric i artístic. Poc a poc, el fons material del museu es va anar ampliant gràcies a donacions privades: “Un museu de museus”, ens comenta el Xavier.

A la dècada dels 90, tant les instal·lacions com l’organització interna del museu, estan envellides i comença una transformació sota la direcció de la Monserrat Iniesta, qui pren el relleu. El principal objectiu del nou pla director serà que el museu es consolidi  com una eina de conservació, restauració i promoció del patrimoni cultural així com promoure col·laboracions entre el teixit associatiu, cultural i empresarial del territori.

Un projecte que no s’ha quedat només amb això sinó que s’ha marcat un repte de futur molt més ambiciós que busca respondre a les necessitats d’un equipament museístic modern amb vocació nacional. La intenció és fer del Vinseum (nom que posen al museu a partir del 2007), un museu del vi diferent, aprofitant la diversitat de col·leccions de que disposa i, sobretot, explicar el seu valor afegit, el llegat cultural, patrimonial, social i històric que marca la identitat ja no només del Penedès sinó d’un territori molt més ampli, com és Catalunya.

El museu que estava situat l’antic palau medieval dels Reis de la  Corona d’Aragó, per poder ser inscrit en el registre oficial de museus de la Generalitat de Catalunya com a Museu d’interès nacional necessitava algunes millores a la seva infraestructura i instal·lacions. Per aquesta raó, i moguts per l’esperit de millora, va iniciar un nou projecte finançat per totes les administracions (local, autonòmica i estatal) i, també, fons europeus. Una enorme inversió que ha servit i servirà per renovar completament el projecte, dotant-lo d’un nou espai expositiu estable de més de 3000 m2.

Aquest nou espai compta amb un ampli espai d’acollida , “una àgora coberta” tal i com ho descriu en Xavier, on estaran exposades dues obres de gran format: una premsa que data del s. XVIII de Cunit,  i un mural de l’artista local Pau Boada que mostra el cicle de la vinya i el vi i que s’ha reubicat que ha suposat un trasllat de gran dificultat tècnica. A més també hi haurà una gran maqueta de Catalunya que ubicarà les diferents zones vinícoles del país.

El recorregut del museu passarà per explicar el món del vi des d’una prèvia dedicada a les arrels de la zona, centrant-se en el Penedès com a centre neuràlgic del vi. L’exposició principal, dedicada a les cultures del vi de Catalunya i ocuparà les tres plantes superiors de l’edifici nou i una de l’històric. Farà “una referència marcada al vi del país (…) parlant de les cultures del vi de Catalunya des dels orígens fins ara, des del punt de vista antropològic, social, cultural…” explica Fornos.

La primera planta, es dedicarà a activitats culturals complementàries. “L’espai és i estarà ple d’activitat tot l’any” diu en Xavier Fornos. A més a més, el projecte arquitectònic ha sabut comunicar de forma molt orgànica l’antic espai amb el futur espai i permet que el visitant passi d’un edifici a l’altra sense adonar-se’n. També s’ha tingut l’habilitat de recuperar antigues parets i carrerons medievals de Vilafranca i es poden veure perfectament integrats a l’espai modern.

El procés de transformació s’acosta a la seva culminació ja que tenen previst obrir les portes l’últim trimestre del 2023, si tot va bé. De moment, el museu està tancat al públic i només es pot visitar una exposició ubicada a la capella gòtica de Sant Pelegrí (contigua al nou edifici). L’espai va ser rehabilitat com a sala d’exposicions temporals  però també és un espai amb molta història, ja que la capella va ser cremada el 1934, transformada en monument als caiguts del bàndol franquista i, finalment, reconstruïda als anys vuitanta. En aquests moments, l’exposició “Alcem la copa” que es pot visitar ara, explica el nou projecte de museu i convida al visitant a deixar una copa a la sala per alçar-la el dia de la inauguració del nou espai.

Després d’això estem impacients per veure aquest nou projecte en funcionament i estem convençuts que serà molt fidel al projecte descrit i escrit (“el paper ho aguanta tot”com molt bé ens diu el seu director, però la vostra feina també ho fa possible).

Alçarem la copa amb vosaltres!

Gràcies per rebre’ns i per fer el que feu amb tanta passió i professionalitat.