UNA ALTRA VOLTA AL SOL

I ja hi tornem a ser. Agraïts de seguir un any més amb els nostres aprenentatges i acompanyaments. Encarem un 2023 amb propòsits renovats i reprenem les bones costums. No volem perdre l’oportunitat de fer-vos partícips de totes les coses que fem, dels nous projectes que ens plantegem, de les persones amb les qui col·laborem, de tota aquesta gran teranyina de la que formem part.

Abans però, un moment de reflexió. El món canvia, el temps canvia, les formes canvien… tot sembla està en constant moviment. Mentrestant els ceps, la vinya i la natura, en general, té un altre ritme, més lent, més orgànic. I tot i així, no està exempt de rebre les conseqüències de l’acceleració del món.

Una de les primeres coses que fem quan comencem l’any es comprovar el calendari lunar de la Maria Thun. Ens plantegem el nou cicle en funció d’aquest calendari, observant com anirà l’any a grans trets. I busquem els perigeus* al calendari. Comprovem que estiguin allunyats de la lluna plena. No volem repetir un altre 2020 i la seva humitat extrema (anyada que vam perdre més del 80% de la collita). Per sort, enguany no se’n donarà cap cas i això hauria de ser una alegria per nosaltres però, el comentari de la Sara ha estat: “preferiria que n’hi hagués, perquè això voldria dir que ve aigua”

I si és que una cosa necessitem aquest 2023 és l’aigua…  La bassa de Mas Martinet està buida, no entra aigua des del mes de maig… ni una gota… el que vol dir que la muntanya està seca, el bosc està sec, la vinya està seca. Tot està sec.

Així que si hem de demanar alguna cosa, si és que ens podem permetre el luxe de demanar, demanem aigua. Aigua, aigua i molta aigua. Aigua i ja està.

I que seguiu acompanyant-nos en aquest nostre viatge. Que seguiu llegint, escoltant i, sobretot, bevent vi.  Feliç any 2023.

Mas Martinet. 

* Perigeu: És el punt de l’òrbita d’un satèl·lit en què aquest cos està més a prop del cos al voltant del qual orbita, o sigui, el punt en què la Lluna i la Terra estan més a prop. Els perigeus i els apogeus (el fenomen contrari) se succeeixen en cada òrbita lunar pel fet que la Lluna descriu una el·lipse (i no un cercle) al voltant de la Terra. Això provoca que la Lluna de perigeu (o lluna plena de perigeu) es vegi més grossa i més brillant que la resta de nits de lluna plena (de fet, la diferència és pràcticament inapreciable a ull nu, però hi és), i per això de vegades de la Lluna de perigeu se’n diu popularment superlluna.