Categories
Uncategorised

RANCI DOLÇ: ELABORACIÓ

RANCI DOLÇ: ELABORACIÓ

I com fem el nostre Ranci Dolç?

Doncs el Ranci Dolç de Martinet és un vi naturalment dolç (sense addició de sucre o alcohol) fet amb garnatxa negra 100%. La garnatxa del bancal gran que tenim aquí mateix, davant del celler. No dediquem la collita cada any al ranci, però si els anys més calorosos, si és possible. Collim el raïm al voltant dels 15º d’alcohol probable i  el deixem sobre canyissos, a l’ombra, perquè es vagi assecant poc a poc, entre 7 i 21 dies. Tot per aconseguir un raïm deshidratat, d’alt contingut en sucre i, per tant, un dolç natural.

Un cop el raïm ja està deshidratat, el xafem i el deixem fermentar amb els seus llevats naturals durant un parell de mesos, el premsem i el posem en damajoanes o en una bota on anirà acabant lentament la fermentació fins a l’any següent (quedarà aprox. 80gr./l de sucre). Quan aquest procés finalitza, reomplim les primeres botes velles del celler. Unes botes que hem anat recollint pel Priorat mica en mica, n’hi ha de Torroja, del Molar, de Gratallops… recollides, la majoria d’elles, perquè els seus propietaris originals les tenien oblidades a les seves cases i ja no les utilitzaven. Allà, dins les botes, es barrejarà amb vi més vell (el primer data de l’any 1994) i amb les mares centenàries, responsables de convertir el vi dolç, en un vi ranci fi, elegant, cremós… Cada any a la lluna vella de gener, reomplim al ras de carretells* de rancis, començant per la més vella a mode de les soleres.

A l’hora d’embotellar, només embotellem una tercera part del vi que tenim a la bota padrina. Com si es tractés d’un xerès, només embotellem una lleva que indicarem a l’etiqueta. Deixem sempre un romanent de vi dins de les barriques, de manera que s’acaben d’omplir amb vi més jove, d’alguna altra barrica, i així… anar fent… a soleres, fins arribar a la barrica que acollirà el vi més recent.

La primera lleva d’aquest vi es va fer al 2017, amb més de 22 anys de criança. Ara ja en portem 2.

Un vi que vol calma, repòs, serenor i sobretot, per gaudir-lo en plenitud de consciència.

 

 

*Ras de carretells: a diferència de les soleres tradicionals, al Priorat, les botes o carretells es disposen només en horitzontal, sense remuntar.

Categories
Uncategorised

VINS OXIDATIUS

VINS OXIDATIUS 

Quan pensem en vi, ja sigui com a consumidor, elaborador, sommelier, portfoli managers, comprador o simplement com apassionat, molts de nosaltres pensarem en blancs, negres, espumosos, rosats….. i finalment, potser inclouríem una petita casella o deixaríem un petit espai pels vins “especials” on hi cabrien dolços, rancis, vins encapçalats, etc.

En els últims 40 anys,  les revolucions en l’univers vinícola s’han anat succeint a una velocitat difícilment “tolerable” en un sector on les decisions més aviat es prenen perquè en puguin treure profit els nostres fills. L’arribada dels vins de fruita, concentrats, fustes noves, varietats internacionals, emparrats a les vinyes, alta tecnificació, etc. va desplaçar un tipus de vi més afinat, suau, amb menys carrega de fruita i menys exuberant. En definitiva, semblava que els grans vins clàssics, tant de Bordeus, Borgonya, Rioja, Jerez i Oporto, havien caigut en l’oblit per gran part dels consumidors. La immediatesa i l’impacte a curt termini s’havien imposat. Els darrers anys amb la tornada a les varietats locals, sistemes de poda tradicionals, vins equilibrats i criances més respectuoses han vingut acompanyats, també, d’una reivindicació dels productes de tradició local, maridatges regionals i consum de proximitat. I ara, abracem els vins blancs macerats amb pells, aquests fins i tot han aportat un nou color a les cartes de vi. No ens sorprenem amb els rosats envellits i amb els escumosos amb degollat antic. I el que per molta gent va ser considerat un error i/o defecte, actualment ho mirem, més aviat, com una virtut i diferenciació.

És precisament en les variables del temps, els errors i els defectes on els vins “oxidatius” es senten còmodes. Ja siguin elaborats amb tel, dolços envellits, rancis secs, sol i serena o barreges d’anyades. Vins blancs, negres i rosats secs amb criances infinites, aromes complexos i animals, volàtils elevades, etc. Però que ens demanen paciència per cuinar, per menjar i sobretot llargues sobretaules perquè puguin explicar-nos tota la història que porten a cada gota, a cada glop. Però per damunt de tot ens exigeixen tolerància, acceptació i ment oberta per treure’ns, definitivament del damunt, la idea dels defectes, dels errors i obrir-nos al ric patrimoni que la història i tradicions locals ens han deixat al llarg del temps.

Hem de buscar en el nostre dia a dia aquell moment per pensar, reflexionar, llegir, conversar, observar i acompanyar-ho d’una copa d’aquest ric patrimoni que ens han deixat tots els viticultors i elaboradors d’arreu. Però sobretot m’agradaria reivindicar tots els vins oxidatius de la Mediterrània. Crec, no sé si equivocadament o no, que és precisament en aquesta gran zona amb una llum especial on aquest vins poden parlar-nos de tradició, de temps, de la història pròpia i sobretot de passió. Perquè… qui va dir un dia que l’oxidació és un defecte?

Roger Valls
Mas Martinet

Nuestra web usa cookies para mejorar la experiencia de usuario y le recomendamos aceptar su uso para aprovechar plenamente la navegación.