RANCI DOLÇ DE MARTINET

Vinc del Sud, de la calor, d’un territori amb moltíssima història.

La primera vegada que vaig tastar un vi ranci jo tenia deu anys. Acompanyava a mon pare a una trobada amb l’Assumpció Peyra d’Escaladei. Des de l’alçada física i emocional que em permetia la infantesa veia el celler antic, humit, fosc, fred i les discussions apassionades entre l’Assumpció i mon pare com elements agressius. Tenia por i estava avorridíssima. Al cap d’una estona, que se m’havia fet eterna, l’Assumpció ens va convidar a visitar la sala dels Àngels. Un espai emocionant, més antic encara que la resta del celler i que desprenia efluvis i aromes d’altres generacions: la sala dels vins rancis. I em va deixar tastar una bóta del 1964, un ranci dolç. Me’n vaig enamorar, em va guarir la por, em va reconfortar i em va fer sentir com a casa, arropada, acotxada.

Vaig pensar que si algun dia m’havia de dedicar a això de fer vins, faria un vi com aquell.

L’estiu de 1995, treballant ja a Mas Martinet, ajudant a mon pare, vaig passar uns mesos a Castell de Peralada posant a punt el nou laboratori enològic. Durant les tardes llargues de juliol, anava a passejar per les vinyes de Pau, Garriguella i voltants per no desconnectar d’una natura que m’era necessària i addictiva. Visitava a un pagès amb qui parlàvem de la vida, de l’ofici i de la memòria, i l’últim dia de la meva estada a l’Empordà em va venir a dir adéu amb una ampolla especial del seu celler.

Era un ranci dolç. Tornava a sentir-me arropada, acotxada, acaronada per moltes generacions. Com a casa.

I vaig recordar la meva promesa feta a Escaladei un novembre de 1982. I aquell setembre de 1995 naixia el Ranci Dolç de Martinet. Però jo encara no ho sabia.

Han hagut de passar quasi 20 anys per mostrar-vos el vi que possiblement menys ens representa com a celler, però que porta l’ànima de la història de Priorat.

El vins Rancis són vins per a rebre, per agrair, per compartir. Es posen a taula per Festa Major, per celebrar les collites, per l’arribada d’un nadó, i els podem gaudir perquè moltes generacions han anat tenint cura d’aquella bóta padrina.

Ser hereves d’una història llarga que ens representa fa que ens creixin les arrels i que puguem agraïm i homenatjar aquelles generacions que han fet possible que avui siguem aquí.

Sara Pérez
Mas Martinet

La nostra web utilitza cookies per oferir una millor experiència d’usuari i li recomanem que acceptis el seu ús per gaudir plenament de la teva navegació.