PELS ANYS 80… ELS 2 JAUME´S CIURANA
Justament aquest any 2021 per l’agost, farà 40 anys que vam arribar al Priorat, la Montse, la Sara, la Núria, l’Adrià i jo mateix (el Jordi naixeria més tard). Veníem de Sant Cugat, de l’àrea de la metròpolis on teníem possibilitats i ofertes a mans plenes, però vet aquí que veníem buscant l’escalf de la natura. Jo que vaig créixer i viure al camp fins els vint-i-cinc anys, era una mica com retornar als meus orígens.
L’any 1981 em van oferir la direcció del llavors anomenat col·legi Sant Pau. L’actual director era el Mossèn Jaume Ciurana que s’havia de jubilar i necessitava un substitut. Aquest Mossèn havia promogut una associació de pares i havien fundat l’escola. Comprenia l’àrea de primària de 1er a 8è curs i l’àrea de formació professional de 1er i 2on grau amb diferents especialitats.
Fa 40 anys Falset i el Priorat no eren com ara. Als pobles de la comarca hi havia poca gent jove i aquests encara anaven a treballar a Reus i Tarragona. Ni el raïm, ni l’avellana, ni l’oliva es pagaven prou com perquè sortissin els comptes. I, és clar, la gent gran s’anava fent més gran, els cultius s’abandonaven i la poca gent jove se’n anava a ciutat. Les escoles dels pobles estaven tancades perquè no hi havia prou canalla. Va ser aquest el panorama que ens vam trobar en arribar.
El col·legi Sant Pau era una oportunitat per als adolescents de poder aprendre un ofici, s’hi podia estudiar agrària, administració, mecànica, electricitat, i electrònica. El Mossèn va moure cel i terra per tirar l’escola endavant. Més tard, “l’altre” Jaume Ciurana, el qui era llavors president de l’INCAVI va fer els possibles per incloure la especialitat de Viticultura i Enologia de 2on grau. Això va ser molt interessant per als nois de la comarca que eren fills de viticultors, però també interessava en general ja que a Espanya no hi havia aquesta especialitat en grau superior de formació professional, i per cursar-la s’havia d’anar a França.
En Jaume Ciurana estava lligat a Falset perquè la seva família era d’aquí i tenia interès en promocionar la comarca. Ho coneixia bé, ell m’explicava que si es creés l’escola d’Enologia a Falset donaria un prestigi a la comarca del Priorat, que ja era coneguda com a clàssica en la elaboració de vins, però de vins a granel. Els negociants francesos i alguns espanyols, compraven els vins, principalment, per barrejar-los amb els seus i augmentar el grau i el color. Deia que ara l’escola es podria utilitzar per aprendre a fer vins de qualitat i embotellar-los, que el raïm ja tenia la qualitat excel·lent. Això podria donar una gran riquesa al Priorat i de retruc, a tots els vins de Catalunya. En Jaume Ciurana ho veia clar. Llàstima que es va morir abans d’hora i no ha pogut veure el que ell ja va pronosticar.
Amb el Mossèn, l’any 1982 vam visitar l’escola de bodegueros de Requena, que donava continguts de viticultura i Enologia, però el nivell de primer grau, i nosaltres començaríem amb el segon grau. A mi em va interessar molt, ja que era una especialitat molt adequada per la zona i a l’escola faríem tot el possible, i més, perquè tingués una gran influència en la comarca. I de fet, així ha estat.
Es va construir una nau amb celler d’elaboració, celler de criança, laboratori, i sala de tast. I vam començar a preparar tots els requisits per començar el curs 83/84. Es va contractar a un enòleg i a un enginyer agrícola, degut a que la Montse i jo no teníem ni idea d’aquesta especialitat i ens vam posar a estudiar molt, dedicant moltes hores diàries, llevant-nos molt aviat i anant a dormir molt tard. Sobretot estudiant enologia.
Durant els dos primers anys de l’escola nosaltres dos donàvem química i física als alumnes de totes les especialitats: enòlegs, administratius, mecànics i electricistes. A partir del tercer any ja vam agafar tota la responsabilitat de viticultura i enologia, donant-ne tots els continguts.
El president de l’INCAVI Jaume Ciurana va fer un conveni amb el col·legi per donar un servei d’anàlisis oficials de vins, depenent de l’Estació Enològica de Reus, i una assessoria tècnica a les cooperatives de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat. Així, l’INCAVI, a més de fer possible l’ampliació d’una nova especialitat, va ajudar econòmicament, aportant part del nostre sou, per la nostra dedicació a aquets serveis.
Va començar una etapa molt i molt activa per part nostra que vam afrontar amb molta il·lusió, segurs de que s’estava gestant un futur nou però que no ens imaginàvem tota l’envergadura que ha agafat. I m’atreveixo a dir que la llavor la van posar els dos Jaume’s Ciurana.
Montse Ovejero i Josep Lluis Pérez
Mas Martinet
