Dilluns passat vam estar a casa del Sr. Ignasi Puxeu, qui va estar vinculat durant molt de temps amb l’Associació Docent Priorat, i des d’allà va ser testimoni de primera mà del naixement de l’escola de viticultura i enologia del Priorat i, en concret, de la gran tasca que el Mossèn Jaume Ciurana va desenvolupar per a crear-la.

Va conèixer el mossèn acompanyant-lo a Reus algun dissabte aprofitant els seus viatges comercials. En aquell temps pocs cotxes hi havia, recorda. Ens presenta el Mn. com un home amb un caràcter molt fort (…) Amb els seus avantatges i els seus inconvenients. Se li va posar al cap pujar el nivell cultural de Falset i comarca. El mossèn va començar a fer cursets de paleta i d’electricista pel Patronat de Promoció Agrària i de Treball, allà on hi havia l’Associació Musical, darrera l’església. En el seu dia una sagristia petita i descuidada. Arran de fer els cursets, allò es va anar arreglant fins a construir la nau actual. I tot i que des del Ministerio volien que es tirés a terra, ja que aquelles obres eren considerades com a pràctiques pels alumnes. El Sr. Puxeu ens explica: “I ell se’n va anar cap a Madrid, en temps de Franco, a veure un ministre, em sembla que era en Torcuato, i li va dir: miri aquí hi ha les fotografies de com era abans i tal com és ara. I li va dir: què hem de fer? Tirar això a terra??”  I, paraules textuals d’en Mn. Ciurana, “aquell ministre me mira i diu: usted lleva sotana… yo, a usted no le he visto y todo lo que me han mandado no lo he recibido, por lo tanto que haga lo que quiera”

El mossèn va reunir l’associació i els va dir que necessitaven diners, necessitaven una seu amb cara i ulls i organitzar més cursos, arribar a més gent. Era el dia de Sant Esteve de 1961 i es van reunir (de 20 en 20 en diferents reunions) fins a reunir 158 persones compromeses a pagar a fons perdut 5.000 pts. Seguien fent cursos a l’abadia i a l’escola de música… i després secundària… Van buscar on ubicar l’escola (primer es va pensar en el Castell) però el Sr. Miquel Puig Cardona, un bon falsetà, dels millors, perquè jo l’he conegut comercialment i particularment, una bella persona, diu. Li va oferir els terrenys actuals: “No pateixi Mn. Jaume, allà al mas… agafi els terrenys que li convinguin, vagi allà i triïn. Deixin estar-se de Castells”

I així va començar tot, un pressupost de 6,5 milions de pessetes, reunions amb ensenyament per subvencions,  préstecs (signats pels mateixos socis): “L’associació, 25 socis (un d’ells vaig ser jo), vam firmar un crèdit per 2,5 milions. Que són pessetes, en aquell temps… eren bastants diners.” I tot va anar fent fins que es va voler començar a fer formació professional agrària en els terrenys del davant (que es van comprar per 500.000 pessetes) però no va tenir èxit al principi. Fins que es va plantar vinya i aquella formació agrària es va plantejar com a professional de viticultura i enologia. Es va reunir amb el Sr. Carol (conseller d’Agricultura a Falset), delegats diversos d’agricultura… des de la Generalitat s’apostava per a fer una formació de capacitació agrària, però l’associació tenia clar que volia una formació professional.

El Sr. Jaume Ciurana Galceran, president de l’INCAVI i enòleg de professió (i originari de Falset), va estar d’acord en que Falset havia d’aspirar això i molt més. Falset estava a cavall de Tarragona, Terra Alta i Priorat i, la formació professional d’aquell tipus li era molt necessària. Gràcies a ell, l’escola va tirar endavant i va poder oferir aquesta formació de 2n grau amb professors com Josep Lluis Pérez i la seva dona, la Montse Ovejero. “Perquè aquí només es parla del Josep Lluis Pérez, però la Montse Ovejero, a mi em consta que dins del laboratori i dins de les classes, va ser l’ombra però va fer molta i molta feina” comenta.

Van arribar temps molt bons per l’escola i per Falset, venien de tot arreu a seguir aquests estudis. Es va ampliar l’escola amb una nau especialment dissenyada per aquests estudis, un lloc on poder seguir tot el procés de fer el vi. Els terrenys també els va cedir el Sr. Miquel Puig Cardona però es van haver de demanar més préstecs per la construcció (20 milions, era el pressupost: una subvenció de 5 i crèdits, signats per l’associació de nou. I tot anava bé però…

La Universitat de Tarragona va oferir una especialitat de viticultura i enologia, ampliant la oferta en aquest terreny, la Generalitat exigia que l’escola oferís més formació de primer i de segon grau. I tot plegat era inassumible per l’associació i pel mateix centre.  “Amb el mossèn gran, tenia ganes de jubilar-se, i jo, veient el números” Va arribar el moment de demanar que el Departament d’Agricultura se’n fes càrrec. Però no van voler o poder… no se sap mai quan la política pren part en el joc. I es va demanar ajut a l’Ajuntament. I així es va acabar tot. L’escola va tenir molt èxit però va morir d’èxit.

El Sr. Puxeu remarca que l’escola va suposar un canvi per Falset i comarca, el nivell econòmic de la gent va augmentar. “Abans que hi havia restaurants on se menja molt bé i és barato. I encabat va venir, és car però és molt bo.”

Li preguntem al Sr. Puxeu d’on era el mossèn i ens diu que era d’Arbeca. Lo mossèn tenia les finques allà i les va vendre. “Primer portava pomes de les seves finques pel col·legi. Després se les va vendre i puc fer constar que va ser per l’escola.” El mossèn va donar molt per l’escola inclús el seu sou. Ens explica que durant els primers anys de l’escola quadraven els balanços d’aquesta manera perquè la part del parvulari, sempre era deficitària. Més endavant, ja no hi va haver prou amb el seu sou i es van demanar diners a diferents departaments. Gràcies a en Jaume Ciurana Galceran es va ajudar a l’escola des de molts departaments de la Generalitat, i va ser molt d’agrair ja que era un moment en que no hi havia diners.

I acaba somrient i diu: “Feliçment es va acabar bé. Perquè avui hi ha l’Institut, que treballa bé”  I no cal anar a Móra, perquè des d’Ensenyament la opinió generalitzada sempre va ser que els alumnes de Falset anéssim fins Móra. Tant pel part del Mossèn, com per part de l’Associació és el que sempre es va voler evitar i el que va permetre que Falset tingués i tingui Institut propi avui en dia “feu lo més justet i els alumnes cap a Móra”  

Moltes gràcies per la feina i l’esforç dedicat.