Avui li toca a l’Antònia, una altra de les companyes de Mas Martinet que està a l’oficina i que s’encarrega de la gestió de proveïdors de material i de la logística, entre d’altres. En definitiva, qui fa que sigui físicament possible embotellar i que surtin les comandes a l’estranger segons els mil i un detalls que volen els nostres estimats clients.

No ens va donar cap detall d’on ens portava però l’hora que quedàvem ja ens donava certes pistes. Al capvespre, posta de sol… I sí, efectivament, el lloc, el moment, la llum, l’energia…

Ens explica que ella, a qui li agrada molt caminar, una de les rutes que segueix habitualment, comença per la vessant dels Arcs i després salta la carretera cap a la banda dels Marmellans, dona tot el tomb als Marmellans i, quan arriba a les vinyes de l’Eugeni (i ens assenyala des d’allà el Mas d’en Pou), agafa l’última filera i puja fins aquest punt. S’asseu una estona (coincidint sempre amb l’hora del capvespre, o el tardet que li diuen aquí), i li representa una estona de quietud, de pau… Per ella és un lloc màgic per tota la història que s’hi amaga. 

Un lloc molt proper a Capçanes, al que s’accedeix per un caminet arreglat de fa pocs anys. Un recorregut curt i fàcil que ens porta a una era, l’Era del Foro de la Serra de l’Espasa. Quasi 360º de vista excepcional: Serra del Montsant, La Serra de la Figuera, Serra de Cavalls, Serra de Cardó, Muntanyes de Tivissa i Vandellós, Serra de Llaberia i Mola de Colldejou.

Un antic assentament iber de l’època del bronze final i primera edat del ferro, s. II – I a. de C., i possible santuari ibèric que segurament corresponia a un punt de control territorial per la immensitat de paisatge que des d’allà es divisa. Les caixes i caixes de restes trobades al lloc (eines, vasos, objectes metàl·lics, ceràmiques, entre d’altres), les trobarem al Museu Arqueològic Salvador Vilaseca de Reus.

De nou, el paisatge, el territori, la història: PRIORAT en majúscules i en tota la seva plenitud