RANCI DOLÇ: L’ETIQUETA

Aquest divendres passat vam tenir la oportunitat de conversar amb en Joan Josep Bertran, Joanji. La persona que tot i estar fora, ens coneix i ens comprèn, de vegades, millor que naltros mateixos. El pare i mare de les etiquetes de Mas Martinet, el responsable de la nostra imatge gràfica.

A qui millor preguntar com va començar tot, com va néixer l’etiqueta del Ranci Dolç de Martinet i quin va ser el seu procés creatiu. Aquí teniu un resum de la nostra xerrada.

En Joan Josep ens parla, primer de tot, del procés creatiu. Per aquesta raó situa l’inici al celler partint del nou plantejament consistent en dotar “a cada peça, cada producte, cada vi que fa, d’una personalitat més marcada, més concreta”. És a dir, “partint d’una filosofia general diferenciar cada projecte, prenent un argumentari central”. Ens explica que hi ha dos opcions per crear  la identitat de producte, de forma general. La primera crea una narrativa de celler molt marcada i dominant; la segona, realça el perfil propi de cada producte perquè en cada producte hi ha un concepte enològic, de territori… per cada producte es generarà una peça més particular.

Després de posar-nos en situació, ens explica que per iniciar el procés cal entendre què hi ha darrera del producte en qüestió, parlant amb la Sara, és clar. I parlant amb ella va rebre tot una sèrie d’idees, d’insights… que va ser els eixos centrals del projecte:

  • La imperfecció. Lligant-ho amb com va néixer la idea del Ranci Dolç de Martinet, quan la Sara era petita, tastant un ranci dolç d’Escaladei… Buscant replicar aquella idea… aquella sensació…. “com alguna cosa aparentment defectuosa pot contenir tanta bellesa”
  • El fora de la normativa. Com a excepcionalitat, ja sigui en el món del vi o ja sigui a nivell general. És marcar perfil propi, també pel que fa al disseny, diferenciar el que fas del que fan altres. “És el que feu a Mas Marinet, treballar molt fort a nivell de concepte o a nivell del que preteneu fer”. I això en una etiqueta s’hi ha de reflectir, si seguia massa la normativa integràvem el producte dins un corpus de productes molt estandarditzats.
  • La idea del temps. Parlem d’un producte que no és el reflex d’una collita concreta ni d’una vinificació, sinó que d’ un producte d’un marc temporal molt estès, molt dilatat… perquè les soleres són molt antigues, i després de que passin per una sèrie de processos, en un moment donat, “es decideix fer una lleva Per tant, no havia de ser un producte ubicat a la contemporaneïtat perquè parla de conceptes molt antics”, s’havia d’integrar aquest concepte temps dins del disseny.

Tenint en compte aquests tres eixos, hi havia també una altra qüestió. La tradició visual concreta que aquest tipus de vins rancis, dolços… acostumen a tenir. Els daurats… imatges amb un punt estrany, “no acostumen a ser productes en què l’elegància o el rigor en el disseny, domini. Acostumen a ser coses molt vintage o molt viejunas

I en aquest context comencen a treballar. En Joan Josep i el seu equip, per començar un projecte el que fan és crear idees visuals, inspirant-se amb “referents que ja existeixen per  configurar una peça que treballi en el mateix univers simbòlic però que sigui diferent”. En aquest cas, va ser una mica diferent el procés, perquè el producte era tan especial que no hi havia cap context similar o “no el vam saber trobar” diu el Joanji. Es van posar a dissenyar, i va ser llavors quan es van adonar que es podia explicar el procés del producte mitjançant el disseny.  Lletres que creixen i decreixen, que de manera molt abstracta però precisa expliquen el sistema de soleres, el pas de la bota gran a la petita, la decantació… com un joc visual que ens permetia generar molta identitat. Un disseny esgraonat, que explicava tant la naturalesa del producte com la seva elaboració. I tot escollint una tipografia també especial.  “quan parlem de la no precisió, estem parlant de la no precisió de forma molt precisa, saben molt bé, tant vosaltres com nosaltres, saben molt bé què estem fent” Una tipografia que va ser dissenyada fa poc temps però que mira enrere i que els permetia també, encapsular aquest concepte

“Un amic meu, que m’estimo molt, amb qui vaig estudiar, un dia mirava com treballàvem nosaltres, […] i em deia és que vosaltres feu el contrari del que fa molta gent, que intenta sintetitzar una idea molt simple perquè s’entengui molt ràpid. Deia: vosaltres el que feu és una nebulosa semàntica, o… núvols semàntics… I aquests núvols semàntics, són com una mena de idees… com de vectors a molts nivells, on hi ha la cultura enològica, hi ha el territori, hi ha la personalitat vostra, o de la Sara o del Josep Lluis i de la Montse…. hi ha mil estrats, i el que intenteu és que quan feu una peça, hi hagi una representació general de tot això”

Va començar la composició: tipografia, imatges, color… “A nivell del color[…] també vam treballar amb uns colors una mica estranys, una mica entre estridents. Una combinació cromàtica curiosa”

I després d’una primera onada d’esbossos, la Sara va demanar que anéssim més a fons i en va venir una segona, que va generar la peça tal i com està ara, com la coneixem avui.

També una particularitat del projecte va ser que  com que era de tirada molt curta, el mateix format d’etiqueta havia de servir per dos formats d’ampolla. I així ho van resoldre.

“La peça té un component de risc. És atrevida des de la història, des d’una interpretació…  que al final és una interpretació filtrada per nosaltres. És com si repensessis una etiqueta que hagués estat dissenyada fa 80 anys per persones que són d’avui en dia. Al final és com una entelèquia, però també és el que esteu fent vosaltres al celler, que és que […] o intenteu pensar aquells vins de fa 100 o 120 anys que no us han arribat a vosaltres perquè no s’havien embotellat… però vosaltres al celler, ja imagineu com es feien, quina expressió podien tenir […] o els voleu reproduir a l’actualitat.”

Al final el disseny d’una etiqueta “és com una cocreació entre el celler i nosaltres[…]. Nosaltres no tenim la resposta a tot. Obrim camins perquè, amb els vostres ulls, puguem arribar més lluny… Som missatgers del vostre missatge. Intèrprets, No inventem. Creem sobre la vostra pròpia creació”

 

Gràcies Joan Josep Bertran per dedicar-nos una estona del teu temps.

La nostra web utilitza cookies per oferir una millor experiència d’usuari i li recomanem que acceptis el seu ús per gaudir plenament de la teva navegació.