Experiència sobre el repartiment del vigor mitjançant una poda correctiva

Els conceptes sobre el vigor que ja hem explicat, adquirits durant diferents anys en experiències i comprovacions puntuals, els hem volgut ampliar i sistematitzar en un estudi més acurat sobre la Garnatxa. És un treball que va realitzar la Jolette Steyn com treball de final de curs del Master Vintage International i va llegir a l’École Supérieure d’Agriculture d’Angers (França), el dia 12 d’octubre del 2011.

Aquest estudi es va realitzar en una parcel·la molt heterogènia on els anys precedents es deixaven entre 15 i 25 brocades per cep. Com conseqüència de la heterogeneïtat en quant al vigor dels ceps, uns, els més vigorosos s’havien de despuntar 2 o 3 vegades en canvi els sarments dels més febles no arribaven als 50 cm de llarg. Degut a això vam decidir aplicar el concepte del repartiment del vigor.

Descripció de la parcel·la

• 1.473 ceps de 17 anys: Garnatxa negra i Garnatxa peluda
• Marc de plantació: 1,20 m x 2,50 m
• Densitat: 3.300 ceps/ha.
• Formació: en lira o doble braç

Metodologia

1. 1. A la poda d’hivern, es van podar tots els ceps i es van pesar els sarments de cadascun. A cada cep s’hi va col·locar una etiqueta amb:
      
      • El pes total dels sarments expressat en grams (=vigor)
      • El quocient de dividir el vigor /50  (que es el pes d’un sarment “ideal” d’aprox. 1,20m i un gruix de 8-10mm) = nº d’ulls a deixar a la poda en verd.
   2. A la poda de primavera, es va ajustar deixant el nombre de sarments calculats a l’etiqueta.
   3. Setmanalment es va mesurar el creixement vegetatiu dels sarments, a partir dels 60cm del fil de formació i fins la parada vegetativa (des del 17 de maig fins el 7 de juliol).
   4. Es va procedir a fer 4 grups de vigor:

Grup I: ceps amb vigor de 100g a 349g (vigor baix)

Grup II: ceps amb vigor de 350g a 649g (vigor mig)

Grup III: ceps amb vigor de 650g a 999g (vigor mig-alt)

Grup IV: ceps amb vigor de més de 1000g (vigor alt)

Per ajudar-nos a interpretar els resultats obtinguts, vam aplicar varies relacions per tal de comprendre la resposta dels ceps a la poda que els hi vam fer.

Observació i discussió dels resultats

1   La Producció de fusta

Després d’observar les gràfiques amb les dades del vigor i dels sarments, veiem que hi ha una relació directa entre la disminució del nombre de sarments a la poda i l’augment del vigor durant el cicle vegetatiu.

Quadre nº 1

Al inici de l’experiència, és a dir, al hivern del 2011 la poda es va fer tenint en compte el pes dels sarments de cada cep, o sigui, tenint en compte el vigor dels ceps. Com podem observar en el quadre nº 1, els ceps dels tres primers grups, en el 2010 se’ls va deixar massa sarments pel vigor que tenien, i en el 2011 els vam reduir. En canvi en el grup nº 4 el nombre de sarments era poc pel seu vigor, i al 2011 n’hi vam deixar més.

La resposta dels ceps, en acabar el cicle del 2011, ha estat els tres primers grups van augmentar el seu vigor respecte del 2010 i el 4rt grup, el va disminuir, tal com veiem en el quadre nº2.

Quadre nº 2

També hem observat una variació en el pes de cada sarment. En el quadre nº3 podem veure que hi ha una relació inversament proporcional entre la variació del nombre de sarments i la variació del pes individual.

En el primer grup que tenia els sarments extremadament curts ha augmentat el que més la llargada i el pes de individual de cada sarment. El segon i el tercer grup son progressius en el mateix sentit, i en canvi el 4art grup ha disminuït el pes de cada sarment.

Quadre nº 3

2    La Producció de raïm

La producció de raïm per Ha ha estat molt desigual en els diferents grups, causada per la diferència de vigor. De manera que, la producció per Ha i la producció per cep son directament proporcionals al vigor. És lògic que els ceps que tenen el braç més llarg amb més sarments han produït més raïm. Veure quadres 4, 5 i 2.

Quadre nº 4

Quadre nº 5

Però atenció!

És molt interessant constatar que, en canvi, la producció per sarment és pràcticament igual en tots els grups, amb molt poca diferència. Veure el quadre nº 6.

Quadre nº 6

Podem veure una recopilació de les dades de producció en la següent taula:

Taula nº 7

3    La Llargada dels sarments

En tota la parcel.la, tots els sarments amb els seus raïms eren molt semblants. Recordem, que hi havien ceps al primer grup que tenien una llargada de braç productiu de només uns 40cm i un vigor de 120g i al quart grup hi havien ceps amb braços de 2,40m de llarg i vigor de 3,800 Kg. Malgrat això, els sarments i els raïms eren molt semblants els uns als altres. Però no només semblants sinó que la petita diferència entre ells és inversament proporcional al vigor. En el quadre nº 8 podem veure que els ceps amb menys vigor tenen els sarments lleugerament més llargs i els més vigorosos tenen els tenen més curts.

Quadre nº 8

4    El vi

Si relacionem ara la producció amb la superfície foliar per veure els grams de raïm que produeix 1 m2 de fulla, veiem al quadre nº 9 que hi ha diferències entre els grups, sobretot del primer amb els demés. El primer grup ha tingut un rendiment de 540g de raïm per m2 de fulla, mentre que els altres tres tenen entre 700-800g.

Com que els sarments del primer grup tenien els sarments més llargs, això vol dir més superfície foliar i per tant disminueix el rendiment per m2 de fulla.

Quadre nº 9

Això també es reflexa en les anàlisis del vi elaborat de cada grup. Si observem la taula nº 10, veiem que el vi del primer grup té més contingut en alcohol, polifenols i tanins.

En realitzar la degustació dels vins, també es va constatar més estructura en el vi del primer grup, molt semblant el segon amb el tercer grup, i menys cos en el vi del quart grup.

Taula nº 10

Conclusions

De moment podem dir que:

• La realització d’una poda correctiva deixant els brots adequats al vigor de cada cep, porta a la generació de sarments de diàmetre més aviat prim i d’una llargada de 1,20-1,50m.
• Aquests sarments produeixen raïms de grandària mitjana amb grans separats entre ells (no compactes).
• La producció per sarment és pràcticament IGUAL en tota la parcel.la. I és independent del vigor que tingui el cep. Oscil.la entre 270 i 290g per sarment.
• Conseqüentment, si el cep és vigorós i accepta molt sarments haurem d’adaptar l’emparrat i la formació del braç a fí de poder deixar els sarments que facin falta.
• L’aplicació d’aquest mètode de control del vigor es pot fer en qualsevol varietat però és ideal sobretot per varietats vigoroses tipus Carinyena i Garnatxa.

Això no obstant, aquests resultats ens conviden a preguntar-nos si d’una manera general:

Quan a un cep li deixem menys sarments dels que tenia, reacciona augmentant el seu vigor?

I a la inversa, quan a un cep li deixem més sarments dels que tenia, reacciona disminuint el seu vigor?

I com afecta això a la qualitat del raïm, que en definitiva és el que ens interessa?

Recomanem mirar el Powerpoint 2ª part on es pot veure millor aquesta experiència.

Josep Lluís Pérez i Montse Ovejero