SISTEMES AGRARIS, UNA ALTRA MIRADA

Parlem de sistemes agraris i, de entrada, parlem de sistemes modificats en els que simplifiquem la natura per aconseguir el nostre objectiu: un cultiu determinat. En un ecosistema madur, equilibrat, ens trobem amb diferents tipus d’espècies (arbres, arbustos, plantes) que es complementen entre si i s’enriqueixen entre si. Col·laboren per garantir l’equilibri: les fulles cauen, es descomponen i es transformen en matèria orgànica. Tots i cadascun dels elements que integren aquest ecosistema tenen una funció necessària pel seu bon desenvolupament. Quan busquem produir un cultiu específic com en el nostre cas, les vinyes, despullem un ecosistema de gran part dels seus integrants per focalitzar-nos en la planta que ens interessa, la vinya. És per tant, un sistema desequilibrat que cal gestionar de la millor manera possible per tal d’aconseguir el nostre bé més preuat: una bona verema.
Aquest desequilibri hi ha moltes maneres de reconduir-lo. Una manera seria utilitzar els tractaments sistèmics com ara fertilitzants, herbicides, fungicides, insecticides… Una altra manera seria la possibilitat de tractar orgànicament els cultius, tot i que parteix de la mateixa filosofia. Tractar el desequilibri mitjançant un producte, ara orgànic, que el corregeix.
Hi ha, però, una tercera opció. Optar per corregir el desequilibri intentant generar salut. És quan parlem de regenerar els sòls, de cobertes vegetals, de biodiversitat, etc. El que es busca és dotar a les plantes de totes aquelles eines que li són necessàries per nodrir-se de forma sana i saludable. De manera que la fruita que n’obtenim, també ho sigui i, els productes que després elaborarem, ho siguin també.
Com deia Eugenio Gras (pioner de la permacultura a Mèxic): No fem miracles. Entenem el que passa. Observem el nostre cultiu, interpretem el seu comportament i decidim què podem fer per reconduir-ho. La idea sempre és la mateixa: treballar amb preventius i sobretot actuar sobre el sòl, que serà el responsable d’oferir a la planta els nutrients, aigua i minerals de bona qualitat. Com per exemple, el fet d’utilitzar la cua de cavall per fer que els fongs no pugin a la planta sinó que es quedin al terra.
Com enfortim el nostre sistema perquè hi hagi els menys símptomes possibles i malalties… igual que en el cos humà, diu la Sara Pérez. Tenir una planta sana no té a veure amb els medicaments que pren sinó com s’alimenta, amb qui està i s’ajunta, com creix (té a veure amb el sòl i amb l’entorn).
Restituir l’equilibri biològic és bàsic i ens permet parlar enlloc de plagues i malalties, d’indicadors de mala gestió del cultiu i/o planta. Un major o menor atac dels patògens (insectes, fongs, malalties…) depèn sempre de l’estat nutricional de les plantes (Francis Chaboussou – Teoria de la Trofobiosi)
Aquesta mirada genera una sèrie d’accions per anar mantenint un nivell adequat de salut emocional, físic, psíquic i nutricional de la planta. Està clar que hi ha coses que nosaltres no podem controlar, però sí que podem enfortir les nostres plantes perquè puguin lluitar contra certs agents externs que poden atacar-les.
En conclusió, les plantes com en els éssers humans, com més bona alimentació, formació, educació, diversitat cultural i relacions, més possibilitats de tenir una vida més rica i saludable.


Nuestra web usa cookies para mejorar la experiencia de usuario y le recomendamos aceptar su uso para aprovechar plenamente la navegación.