El projecte de la Sara & René comença gràcies a un petita herència que va rebre el René per part del seu avi. Ell, en René, tenia moltes ganes de crear un projecte des de la vinya, sense pressions familiars, alguna cosa que li fos pròpia. El René portava treballant a Clos Mogador, al costat del seu pare, al celler, des de 1992 però sense tocar la part de vinya per res. I era una part del procés que li feia gràcia aprendre i treballar.

Van començar a mirar vinyes i, finalment, van comprar una vinya a la vall de Pesseroles. Una vinya abandonada, amb 4 terrasses mal fetes i la part de dalt, de blanc en producció. Les terrasses les van convertir en coster: “crec que deu ser la primera vegada a la història que això passa” ens comenta divertit. La idea era treballar amb vinya vella, però aquella vinya estava abandonada des de feia 10 o 15 anys, així que la van haver de recuperar. Una feinada en hores, dedicació i paciència. Calia podar, podar, podar… Agafar la última fulla verda i anar podant. “Perquè clar, quan una vinya no es poda, es va enfustant, i només treu brot nou al final de tot… llavors vas tallant, va rebrotant, tornes a tallar per sota…”  ens explica. I així van tardar uns 4/5 anys en aconseguir rejovenir la planta. Prou perquè tornés a ser productiva. Poc productiva, però productiva, al cap i a la fi.

La Sara ens explica que les plantes no necessiten fer molta fruita. A la natura, al bosc, allà on no intervé la mà de l’home, una planta només fa llavor per supervivència i, per tal que aquella llavor no li faci la competència allà mateix, té dues opcions:  o és el vent que se l’endú més enllà o bé la recobreix en forma de fruit, perquè sigui un animal que se la mengi i, mitjançant els seus excrements, la torni al terra uns metres o kilòmetres més lluny. “A nosaltres això ens encanta però no ens val només una llavor, sinó que volem un kg. Per tant, hem de rejovenir-la(…) És com enganyar la planta, seduir-la perquè et doni un munt de fruit”

Evidentment, durant les primeres anyades només van utilitzar el raïm de la part de vinya que ja estava en producció, de la part alta que van llogar al mateix moment que van comprar la parcel·la. I a mesura que la vinya vella recuperada va anar donant raïm, van poder augmentar la quantitat d’ampolles produïdes. Ara ja estant en plena producció, però ha costat 20 anys. La gran sorpresa ha estat que el 80/90% de les vinyes han sobreviscut. Un índex altíssim tractant-se de vinya vella tant de temps abandonada.

A la mateixa parcel·la, i sempre en producció, hi ha el blanc. Una vinya de 50/60 anys, una de les vinyes de blanc més velles de la parella. Bellvisos blanc és el descobriment de la trepat blanca. Una varietat que genèticament no té res a veure amb el trepat negre, i de la que només existeixen unes poques hectàrees entre Montsant i Priorat.

Al 2002 van fer una nova plantació de garnatxa, monestrell i una mica de sirà. I al 2008 comencen a fer el vi Partida Pedrer. Al principi, semblava un segon vi de vinya jove. Va costar definir-lo. Després d’uns anys provant, al 2014, després d’haver fer el Dido, la solució Rosa i també, després d’una conversa amb en Josep Roca en la es preguntava perquè no fèiem rosat al Priorat, en René va decidir donar un tomb i provar de fer un rosat també. 2014 i 2015 es va fer rosat i negre. “al 2016 el negre em surt fatal i el rosat em queda genial! I a partir de 2017, mira saps què… fem-ho tot rosat. Però al 2018 torno a fer una prova amb maceració carbònica” ens diu. Allò va ser una punt d’inflexió. Tant el negre, més lleuger i menys color. Com el rosat, que utilitzava la part més concentrada de la vinya. I ho han mantingut fins al dia d’avui.

El projecte de Sara & René és un projecte que se l’han sentit sempre com a una oportunitat per investigar: “És el nostre I+D” diu el René.  Un projecte on s’han sentit lliures pel fet de ser un projecte propi i no haver de rendir comptes.

Un dels pilars fonamentals sobre es va recolzar el projecte des de ben al principi, era el fet que volien els vins molt vells. Els primers 10 anys, van destinar tots els diners que guanyaven d’una assessoria a un celler a la Ribera Sacra, directament cap a S&R. I el dia que van plegar d’assessorar-lo, va ser el dia que van començar a vendre el vi. 5/10 anys d’envelliment, les ampolles petites (ara mateix estan en 7 anys) i 15/20 anys, els màgnums. Una part molt important de la producció s’embotella en aquest format.

I un dels altres pilars era que volien vendre els vins per un canal de distribució diferent. Un dels temes pendents en el que encara s’hi està treballant. De moment, hi ha uns 20/30 restaurants tops que tenen el projecte de forma exclusiva i la intenció és fer arribar la resta d’ampolles directament al consumidor final. Són vins cars tant pel que fa a la poca producció, com pel que fa a la criança dels vins i aquesta és la manera de que els vins arribin a un preu més ajustat.

Potser en un futur no molt llunyà es podran conèixer tant les vinyes com els vins in situ. Una possibilitat en la que s’hi està treballant i permetrà ensenyar-vos la bellesa i la duresa d’aquestes vinyes tant especials.