VENUS LA UNIVERSAL

Venus la Universal comença al 1999 per una necessitat de la Sara Pérez de trobar una expressió de vins diferent. Aquest va ser l’últim any dels 90 en que ella, juntament amb els seus pares i el seu germà Adrià, s’havien centrat en l’extracció, la maduresa, la concentració… fins arribar a nivells màxims.

La Sara vivia llavors a Falset, “quan tornava a casa als vespres esclatava la llum!” ens diu.  La forma de l’ampolla dels vins que bevia a casa seva, era de forma borgonya i no bordeus. Les seves varietats preferents, les antigues del mediterrani enlloc de les millorants (cabernet, merlot,…) per les que s’havia apostat al Priorat. Descobreix la carinyena i la sirà, dues cares de la mateixa moneda. Profunditat, reducció, misteri… no com la garnatxa amb tanta fruita i esplendor. Li agradaven els vins amb més tensió, més elegància, més fluïdesa… La DO Monsant (que encara no s’havia reconegut com a tal) era altra una zona, de pells i de llum diferent, més fresca. Un camí que volia explorar, un contrapunt al Priorat. Venus 99. Va voler fer un cupatge de carinyena i sirà, tot i que les dues són varietats molt reductives. Tradicionalment cada una d’elles s’ha cupejat amb la garnatxa per aportar-los aquest oxigen que els manca, però les dues, soles, eren una aposta arriscada. La carinyena la volia de vinya vella, encara més difícil perquè la zona del Montsant, més plana, es treballava amb tractor, la vinya era més jove, només mantenien la vinya vella aquells que tenien trossos petits, de 500 / 800 ceps. Venus, per tant, no va ser el fruit d’una parcel·la, sinó el fruit d’una recerca. La recerca de la bellesa.

“I no teníem nom” ens comenta la Sara. “Vam reformar la caseta… però no teníem nom. Vam fer el primer vi però no teníem nom. Al juny del 2000, quan tocava embotellar, vaig anar al Piemonte i la Toscana (juntament amb més viticultors) i allà, a Florència, vam visitar la Galeria dels Uffizi i vam veure el “Naixement de Venus”, i em vaig emocionar moltíssim i vaig dir… VENUS. Això és el que estic buscant”

I quan va tornar li va haver de dir al seu soci, el Xavi, un amic. I casualment, la seva mare tenia un “Naixement de Venus” a la seva habitació… Tot semblava quadrar.  

I d’on surt la Universal? Li preguntem. I ens explica que van aprofitar un tros dels avis de la Sara, on tenia l’hort, per plantar una mica de vinya. El celler no tenia ni 50m2. A principis de segle,  durant les avantguardes, tot el tema artesanal es feia gran prenent noms així Industrial, Universal…  I van pensar que era una bona idea en el seu cas i així li van posar. Primer Companyia Universal, després Òrbita Venus i, finalment, Venus La Universal.

I tu, René? Quan arribes al projecte? Ens dirigim al René.

Ens comenta que va ser una casualitat increïble, perquè quan la Sara va començar al 99, just un any abans de que es reconegués la DO Montsant, ell amb el seu pare, començaven un projecte a Laurona, també a la DO Montsant. La seva experiència amb Laurona va ser molt difícil. Eren vins que no coneixia, va arribar el cuc… Però aquest projecte li va permetre descobrir la zona. Amb la Sara va començar a treballar primer a La Vinya del Vuit (amb amics) i després a Sara & René (projecte de la parella al Priorat). I en un dels moments difícils de Venus, just durant la primera de les crisis econòmiques recents, la del 2001 (després de l’atemptat a les torres bessones) va poder entrar a Venus com a soci. Era el 2005 i, de seguida es va encarregar de la part de celler. Tot i que no va ser fins al 2006 que va començar a entendre els vins, el Dido i el Venus.

I com que havia començat a fer blancs al Priorat (amb el Nelín) i això, a ell, l’emocionava especialment, va proposar ampliar la família amb el Dido Blanc, al 2007. Descobrint el macabeu, una varietat semblant a la carinyena pel desprestigi que tenia i perquè també és reductiva. A la vegada, la capacitat de guarda molt gran i interessant. “Un regal, lo dels macabeus” ens diu emocionat.

I per descobriments, el granit. Una sorpresa, que ara ja tothom sap, la capacitat de guarda que aporta als vins. Un Eneas dels primers anys o un Dido 2005/2006 aguanten per la seva acidesa. Al Priorat els vins aguanten per l’estructura. I aquest descobriment va permetre entendre que Dido no era un segon vi. Era un altre vi. També gran, tan gran com Venus, però diferent.

Per la Sara i el René Venus és també una porta a l’experimentació, una oportunitat per resoldre aquelles inquietuds que apareixen en el seu camí ja que no estan limitats amb el terreny i les produccions petites com al Priorat. I així és com aprofiten la diversitat climàtica i de sòls diferents de la DO. Venus, carinyenes velles sobre terreny argilo-calcari, sòls profunds. Terreny calcari, Dido Blanc. Dido Rosa, terreny argilo-calcari de nou. Dido Negre, granit i, sobretot, garnatxa.

I els parcel·laris com la Venus de Cartoixà, la Venus de la Figuera, la Venus de les Pells, la Venus del Granit (aquestes últimes encara no al mercat) que tenen a veure amb una varietat i una parcel·la en concret.

La recerca per la bellesa continua.

La nostra web utilitza cookies per oferir una millor experiència d’usuari i li recomanem que acceptis el seu ús per gaudir plenament de la teva navegació.