A les regions vitivinícoles com ara la Borgonya, els vins de qualitat es produeixen en pendents pronunciades on els sòls poc fèrtils faciliten el control del vigor dels ceps i produeixen un raïm de qualitat extraordinària. En canvi, als plans on s’han sedimentat els terrenys meteoritzats i transportats dels pendents, els sòls solen ser molt fèrtils i normalment s’utilitzen per al cultiu de farratges.

A partir dels anys noranta, quan els vins del Priorat començaven a ser anomenats per la premsa internacional, se’ns va presentar un dubte en quant a la utilització de les varietats tradicionals com la Garnatxa i la Carinyena, en les noves plantacions en terrasses. Podríem mantenir la mateixa qualitat i personalitat dels vins de vinyes velles, amb aquets raïms de vinyes joves?

Passejant per les vinyes joves, en temps de verema, vam observar que dels sarments prims penjaven raïms solts, que destacaven per la seva maduració homogènia, en canvi en altres sarments d’un diàmetre superior, els raïms eren compactes, amb grans grossos i atapeïts. Vam prendre la decisió de quantificar aquesta relació fent un petit estudi estadístic que ens va confirmar la nostra observació i ens va encaminar cap a la recerca de sarments més prims, per obtenir una millor qualitat del raïm, controlant el vigor del cep.

Una manera d’obtenir aquests sarments més prims, segons vam observar després de descartar algunes opcions va ser optar per augmentar el nombre de sarments. Però per fer això necessitàvem espai i, en el nostre cas, els ceps estàvem formats i el braç estava limitat. Per això, vam utilitzar un doble emparrat en una de les finques on treballàvem i a l’altra vam idear el sistema de l’emparrat circular.

Teníem clar el diàmetre aproximat que havien de tenir els sarments de les nostres vinyes però no sabíem quants sarments per planta necessitàvem. Així que vam estudiar com havia de ser el nostre sarment “ideal”. Per fer-ho havíem de pesar cada sarment per saber el seu pes en grams i amb això, descobrir el seu pes mitjà. El pes mitjà que ens era necessari per obtenir un raïms de morfologia òptima.

Sense entrar en més detalls, finalment vam apostar per una poda intel·ligent per deixar el nombre de sarments adequat al vigor de cada cep amb la finalitat de repartir-lo i així incidir directament en la qualitat del raïm.

Més endavant, podreu trobar més informació d’això i d’altres temes igual d’interessants en un nou apartat de www.masmartinet.com dedicat exclusivament als estudis i experiències del Josep Lluís Pérez i la Montse Ovejero.