Fa uns anys, arran d’observar la dificultat d’obtenir permisos per noves plantacions de vinya, vaig pensar que al Priorat hi havia encara moltes hectàrees de bosc, procedents de conreus abandonats i que en la actualitat no servien per l’explotació de cap cultiu rendible i que a la vegada eren un perill pels incendis, en la època estiuenca.

Vaig pensar que aquestes zones abandonades es podrien utilitzar per potenciar la bellesa del conreu de la vinya, doncs si en aquets bosquets abandonats, canviéssim el sotabosc d’argelagues, romer, coscolls…, per plantes productores de fruites del bosc, com els nabius, mores, gerds, o altres… convertiríem els bosquets abandonats en jardins rendibles. I quan les visites que venen a provar els nostres grans vins i a conèixer les nostres vinyes on es produeixen aquests vins, els mostraríem també, que aquí els viticultors, a més de cultivar la vinya d’una manera sostenible, també som capaços de fer rendibles les zones abandonades transformant-les en petits cultius complementaris.

Actualment, els nabius s’estan posant de moda perquè és una fruita molt saludable que aporta nutrients que reforcen el sistema immunitari, a part de moltes altres propietats més. Perquè doncs les hem d’importar de Xile o Huelva si les podem produir aquí estalviant-nos transports?.
Vam anar treballant la idea i, es clar, primer havíem de saber si aquest cultiu al Priorat era viable.

Per tal de posar-ho en funcionament, la primera cosa que vam fer va ser agafar tota la informació possible sobre el cultiu. Vam començar explorant internet i allí, entre moltes altres coses vam trobar el contacte d’un tècnic del SERIDA (Servicio Regional de Investigación y Desarrollo Agroalimentario de Asturias), responsable de la investigació que feia uns quinze o vint anys havien començat a estudiar l’explotació dels fruits del bosc, però sobretot els nabius, per possibilitar el seu cultiu en aquella zona. Vam fer un viatge per veure les explotacions experimentals, per tal d’informar-nos sobre la possibilitat de poder fer extensiu, al Priorat, el que ells varen fer a Astúries.

La seva disposició i col·laboració ha estat molt positiva i nosaltres hi hem viatjat tres vegades més. Així vam poder començar l’any 2017 l’explotació de nabius al Priorat.

Ara estem estudiant la seva viabilitat, perquè és un cultiu una mica especial que necessita unes condicions de conreu molt concretes i determinades. A la vegada, i d’aquí un temps veurem si és un cultiu rendible econòmicament en aquesta zona.

Hi ha una altra cosa que hem descobert quan hem començat la seva comercialització, que és la relació que hi ha entre el grau de maduresa i la qualitat. Tot el mon sap que l’òptim de la qualitat de la fruita és quan la mengem madura, aquest és el moment quan realment gaudim de les seves propietats. Però l’anatomia i la fisiologia d’aquesta planta, fan difícil la seva recol·lecció.

El nabiu és una inflorescència (com els gotims de raïm) però que en aquest cas, cada gra madura independent dels que te al seu voltant. Això vol dir que s’han d’anar triant i collint gra a gra. El color blau marca l’inici de la maduresa, però no la maduresa òptima i per poder collir els nabius òptimament madurs, has d’haver-ne provat molts, amb molta paciència i ganes.

Normalment, aquest producte el produeixen i el comercialitzen grans empreses internacionals. Aquests grups tenen explotacions molt extenses que a l’hora de collir lloguen mà d’obra temporera. El cost principal i majoritari en aquest conreu, és la seva recol·lecció i per rebaixar-lo han de collir el més ràpid possible. Abans hem dit que perquè els nabius siguin bons i expressin totes les seves característiques, han d’estar madurs i això no és tan fàcil d’aconseguir, quan s’han de collir molt de pressa.  Justament per això, és difícil trobar nabius dolços al mercat. 

En contraposició amb això, els petits productors sí que poden fer les coses ben fetes. Ho hem vist amb la vinya aquí al Priorat, les extensions no son massa grans i el productor treballa per ell i fa un producte de qualitat. Així s’ha pogut valoritzar la terra. I els nabius poden ser una oportunitat per complementar els ingressos del raïm, del vi o d’altres cultius.
Hem de pensar, que al Priorat es pot viure molt be de l’agricultura, sempre que produïm poc i especialment bo i de qualitat.

Avui en dia només pot ser pagès qui te la facultat d’aportar riquesa als cultius.

Josep Lluís Pérez