Cap al 1983, el president del INCAVI Jaume Ciurana, va fer possible la signatura d’un conveni amb el col·legi Sant Pau per donar un servei d’anàlisis de vins oficials, depenent de l’Estació Enològica de Reus, i una assessoria tècnica a les cooperatives del Priorat, Terra Alta i Ribera d’Ebre. Així, l’INCAVI, a més de fer possible l’ampliació d’una nova especialitat de Formació Professional, la de Viticultura i Enologia de segon grau, va ajudar econòmicament, aportant part del nostre sou, per la meva dedicació com assessor tècnic de les tres comarques mencionades i del servei d’anàlisis que fèiem.
La meva tasca com assessor de les cooperatives consistia en fer xerrades per orientar-los a elaborar vins de més qualitat i encarar-los a la comercialització. Aquestes accions van tenir el seu fruit durant els tres o quatre anys que va durar la meva dedicació.
Entre els anys 1983 i 1985 em vaig dedicar a sondejar els problemes i les opinions que tenien les juntes de les cooperatives de les tres comarques. Hi havia dues cooperatives de segon grau, la del Priorat i la del Baix Priorat.
La del Baix Priorat (en aquell temps no existia encara la D.O. Montsant) estava centralitzada a la cooperativa de Falset, i tenien un gran problema. Feia 2 o 3 anys que havien venut un camió de vi embotellat i no hi havia manera de cobrar-lo. A cada reunió que feien, sortia el tema del deute i tots estaven molt preocupats. Al final els vaig proposar que em donessin la responsabilitat d’encarregar-me de cobrar-ho. Després de molts viatges a Barcelona, 56 trucades de telèfon (m’ho vaig anotar) i “amenaça” de publicar-ho a la premsa amb noms, si no pagaven, finalment la cooperativa va cobrar tot el deute.
En una altra ocasió, el president de la Diputació de Tarragona va fer un míting polític a Torroja del Priorat, on va ressaltar que la Diputació tenia diners per fer projectes si se’n presentava algun que realment fos interessant. Aquesta promesa feta públicament pel president de la Diputació tenia validesa, i vaig pensar que valia la pena de guardar aquesta “súper promesa” per alguna bona ocasió. Aquesta bona ocasió no va trigar massa a arribar…
Per aquelles dates es celebrava la Festa del Vi del Priorat (era una festa que es feia cada any en un poble diferent) i aquell any tocava fer-la a Porrera. Entre d’altres esdeveniments, es feia una reunió amb totes les cooperatives. Es va fer a l’església, hi havia el president del INCAVI en Jaume Ciurana, el director de la Estació Enològica de Reus, el Sr. Vidal i Barraquer, tots els presidents de les cooperatives del Priorat amb les seves Juntes i molts prioratins. En Jaume Ciurana en el seu discurs va citar la promesa que el president de la Diputació de Tarragona havia fet uns dies abans a Torroja, sobre el “cànon energètic”, que eren diners que venien de la Central Nuclear d’Ascó pels pobles propers a la central.
Quan es van acabar tots els discursos, vam fer una altra reunió amb en Jaume Ciurana, tots els representants de les cooperatives i jo. En Jaume va tornar a repetir el tema dels diners que hi havia per fer algun projecte que fos positiu pel Priorat. Es van proposar moltes coses, però cap de viable. Quan es va acabar la reunió ens vam quedar els dos sols, i jo li vaig dir al Jaume:
– Mira Jaume, a la reunió m’ha donat la impressió com si haguessis lligat les mans a l’esquena a tots els presidents, t’haguessis tret un feix de bitllets i mostrant-los al seu davant, els diguessis: agafeu-los, agafeu-los! i és clar, no els podien agafar perquè tenien les mans lligades.
-Perquè em dius això? – Em va dir el Jaume.
-Perquè ara els diners no els donen, han de fer un projecte on tots han d’estar d’acord i això ells solets no ho faran mai.
-Fes-lo tu, tens el meu permís. L’objectiu el veig clar. Al Priorat fa temps que tenen feta una Cooperativa de segon grau, i cada poble té una cooperativa vella sense recursos moderns. Això es el Projecte, però, s’han de modernitzar les nou cooperatives existents? Se n’ha de fer una sola? O dues? Aquesta és la teva feina d’immediat. Si vols ja pots començar. – Em va respondre.
Com que les assemblees que es feien a les cooperatives eren un suplici perquè tothom volia tenir la raó i no es centraven en l’objectiu de la reunió, llavors s’allargava i s’allargava i al final no es resolia res, i això em feia molta por. Vaig estar un temps pensant i al final vaig concloure que totes les decisions s’havien de definir en tres reunions i que cada reunió no durés més de dues hores.
1ª Reunió. Punt: Decidir quants cellers es volen construir: un o dos, o bé remodelar l’existent a cada un dels nou pobles.
Resposta dels presidents: Per unanimitat es va decidir construir de nou un sol celler per tot el Priorat.
Ara els presidents ho havien de presentar a l’Assemblea de cada poble i en la propera reunió, portar l’acta de l’acord.
2ª Reunió. Punt 1: Presentar per escrit la resposta de cada Cooperativa, si estaven o no d’acord, de construir un sol celler per tot el Priorat, i que el transport del raïm de tots els pobles es repartís, equitativament, entre tots els socis.
La resposta va ser afirmativa, per tant, quedava aprovat el primer tema.
Punt 2: Decidir en quin poble s’ha de ubicar el celler comunitari.
Aquest va ser un tema una mica espinós, els comentaris per tots els pobles bullien, tothom buscava la justificació de que el seu poble era el més adequat. Jo ja em veia que la reunió de presidents on s’havia de decidir seria una disbauxa i acabaríem amb una discussió sense fi. Per aquest motiu, amb antelació, vaig fer els càlculs del cost del transport, en 9 situacions diferents, simulant que el celler estigués a cadascun dels pobles, a partir de les distàncies entre els pobles i els quilos de producció de cadascun. En el quadre es va veure que el transport resultava més barat si es construïa a Gratallops. La reunió va durar mitja horeta i tothom va estar d’acord, era evident!
Resultat de la reunió de presidents: Gratallops seu del Celler Comarcal.
Resultat de les reunions de les Assemblees de les cooperatives: Gratallops seu del Celler Comarcal. Proposta acceptada!
3ª Reunió. Punt: La Cooperativa de Gratallops ha de cedir el seu celler actual, per construir el nou celler de la Comarcal.
Resposta de la Cooperativa de Gratallops: Ho accepta i cedeix l’edifici de la Cooperativa, per construir el Nou Celler.
A partir d’aquell moment em poso a redactar el projecte i li proposo a l’arquitecte Hermenegild Pujades, relacionat amb Bellmunt del Priorat, que faci en esbós del futur edifici del nou celler per incorporar-lo amb el meu projecte i entregar-ho a l’INCAVI perquè ho tirés endavant.
Estic convençut que aquest celler ha estat una peça clau per la millora de la qualitat dels vins de la Cooperativa Comarcal de la D.O. Priorat, i juntament amb els vins que vam començar els productors dels “Closos”, va ser el començament del canvi cap a un reconeixement mundial del Priorat com zona específica de vins de qualitat.
Una altra vegada més, hem d’agrair a en Jaume Ciurana el seu interès per millorar la comarca del Priorat.
Josep Lluís Pérez
Mas Martinet