Categories
ELS ORIGENS

JAUME CIURANA

23/3/2021
Ens hem trobat amb la família d’en Jaume Ciurana. Un nom recurrent en tots els articles que hem anat publicant aquestes últimes setmanes.

JAUME CIURANA

Parlem aquest dilluns amb la família d’en Jaume Ciurana. Un nom recurrent en tots els articles que hem anat publicant aquestes últimes setmanes. Es mereix, per tant, un repàs a la seva trajectòria donada la clara importància que va tenir pel Priorat i, sobretot, per l’evolució del Priorat aquests darrers 30 anys. Per aquesta raó, emplacem la seva vídua, la M. Dolors Llevadot i els seus dos fills, la Blanca i el Jaume Ciurana, a que ens parlin d’ell i de la seva vida.

Nascut a Barcelona i de mare falsetana (tot i que el seu fill Jaume, ens comenta que ha pogut documentar la família fins al s. XVIII). Estudià farmàcia (com el seu pare) i enologia (Talans, França). I quan preguntem sobre la seva carrera política, la M. Dolors ens diu que ell era minyó-escolta (delegat dels Minyons de Muntanya de la Diocesana d’Escoltisme de Barcelona). I ho diu orgullosa perquè això ho explica tot. Si busquem quina és la filosofia de l’associació, l’objectiu es manté al llarg dels anys: educar infants i joves a través del mètode d’escolta i guia perquè esdevinguin persones actives, conscients i compromeses amb la societat.

Inicià la seva carrera d’enòleg com a director tècnic de Masia Bach i, passats uns anys, va treballar a Codorniu on se li va encomanar rehabilitar Raimat. El Clos Clamor i Clos Abadia, són dos vins que li deuen el seu nom (molt enginyosament va buscar un nom que no pogués ser traduït, perquè ell volia posar noms catalans – ens comenta en Jaume fill). I d’allà el seu salt a les institucions, proposat pel Conseller Josep Roig (Conseller d’Agricultura i Ramaderia a la Generalitat provisional del 1977 al 1980) va emprendre la direcció de l’Institut Català de la Vinya i el Vi i de les estacions enològiques de Vilafranca i Reus. Allà fou quan va començar a difondre les seves idees sobre el vi: el fet de que calia cuidar tot el cicle, cuidant la planta, el procés d’elaboració, el producte final i la comercialització, posant especial èmfasis en aquesta última. Va picar molta pedra per fer entendre la importància de la figura de comercial i de gerent, sobretot a les cooperatives, a fi d’alliberar el pagès d’aquesta responsabilitat i professionalitzar aquesta part del negoci tant important. També repetia amb insistència la necessitat de baixar el grau dels vins, ens comenta la M. Dolors, perquè els vins del Priorat de principis dels 80 eren vins de 17 i 18 graus. Però també va fer participar de la modernització dels cellers, convencent-los de que era important invertir en dipòsits d’acer inoxidable externs als edificis (que ell va descobrir en un viatge a Califòrnia acompanyat per la seva filla Blanca). Sempre buscant aquella qualitat del vi que tant anhelava i que estava convençut que es podia aconseguir amb els mitjans adequats.

El seu càrrec de director també el va posar en contacte amb en Mn. Ciurana i amb ell, la possibilitat de crear uns estudis de segon grau en viticultura i enologia i, més endavant, juntament amb en Lluis Arola Ferrer, en la creació de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili. Amb aquests dos nous estudis va donar l’oportunitat a molts de fer aquesta especialitat a casa, sense necessitat de marxar fora de Catalunya i, evidentment, formar els nous professionals del món el vi que després poguessin treballar a casa nostra.

Des de l’INCAVI, en Jaume Ciurana, va crear la Mostra de Vins i Caves de Catalunya. Un format de fira completament innovador que permetia acostar el client final al productor i elaborador de vins. A partir de la primera mostra, a l’any 1980, se’n van anar organitzant d’altres, fins a avui en dia que és un recurs molt utilitzat per tots els pobles i ciutats en tota mena de festes i celebracions.

Demanem que ens expliquin alguna anècdota que recordin i, evidentment, costa recordar-ne només una ja que en van ser moltes que es van anar acumulant en les seves anades i tornades de Barcelona al Priorat visitant cellers i cooperatives, treballant per contagiar el seu gust pel bon vi i les seves ganes de fer les coses ben fetes. Finalment,  la M. Dolors recorda una carta duríssima del conseller de Sanitat (amic i company del Jaume Ciurana Galceran) perquè en Jaume sempre deia que calia beure vi amb moderació, que el que feia mal eren els licors i destil·lats, però va coincidir amb una campanya als mitjans molt important i no van agradar gaire els seus comentaris, i riu.

Però ell tenia un somni, fer-se el seu propi celler… segurament ho hagués aconseguit si la vida no se li hagués acabat massa d’hora, als 50 anys. Tot just llavors, acabava de plantar al Mas Ciurana, el mas de la família que tenien a Falset i que van vendre al 1991, Chardonnay i Cabernet, dues varietats forànies que prometien.

Tenim moltes coses a agrair en Jaume Ciurana Galceran, la seva catalanitat i ganes d’ajudar el país, la seva empenta i determinació, i la seva entrega a la feina. Va tenir aquesta visió sobre el Priorat i va aconseguir alinear tothom en aquesta direcció, ens comenta la família. Llàstima que no arribés a veure el seu llegat i l’evolució que ha seguit la comarca.

Gràcies M. Dolors, Jaume i Blanca pels records compartits.

.

Us deixem un fragment de l’entrevista que li va fer Joaquim M Puyal al programa “Vostè pregunta” de l’circuit en català de TVE (vostè pregunta) el 1983

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *