Parlar de sòls vius implica parlar d’Herody i el seu mètode de reconeixement dels sòls. Ja fa temps que aquí a Mas Martinet, vam participar en una formació impartida per Jean Pierre Scherer, expert en edafologia i agricultura biològica, en la que es va explicar aquest mètode que ens apropa als nostres sòls amb tècniques molt senzilles i de comprensió fàcil.

Un mètode que implica anar a la vinya… triar un punt a reconèixer i fer un forat. Un forat d’uns 45/50 cm de profunditat. L’ideal seria arribar a trobar la roca mare, però això no sempre s’aconsegueix fàcilment. Haurem de fer tants forats com perfils de sòls tinguem. Prendrem mostres de terra de dos horitzons, de la part més superficial i de la part més profunda, per detectar diferències de color, estructura, humitat… També coneixerem la composició, el nivell de PH del sòl i, amb ell, la capacitat d’assimilació de minerals. I, en definitiva, obtindrem una fotografia de l’estat de fertilitat en que es troba el nostre sòl.

Poder fer un xurro o un croissant amb la terra una mica humida ens pot dir el nivell d’argila del nostre sòl. Afegir unes gotes d’aigua oxigenada a la terra i escoltar la seva reacció ens permetrà saber el nivell d’activitat de la matèria orgànica i la seva facilitat de degradació. Conèixer el PH, el nivell d’acidificació, i ens explicarà la capacitat d’assimilació de minerals.

Però com a anàlisis qualitatiu aquí “no hi ha res ni bo ni dolent. Cada sol té la seva genètica. I cada sòl té el seu potencial” ens diu la Sara Pérez mentre observa la mostra de terra i va traient les partícules més grans.

D’entrada, el Priorat compta amb un clima que mineralitza, que genera molta matèria orgànica mòbil (que vol dir que es degrada amb molta facilitat). I els nostres sòls no són calcaris, tenen molt poques argiles, és a dir, poca capacitat de captació de matèria orgànica. I aquesta poca que hi ha, es mobilitza fàcilment i, per tant, amb les pluges lixivia (es dissol) i es perd. “I què fem? Doncs… tot allò que culturament sabem que afavoreix l’humus estable, la humidificació en el sòl” ens segueix explicant. Com seria la utilització de la palla com a coberta, per no afavorir la mineralització. Però sense passar-nos, perquè durant molt de temps, sabent d’on partíem hem estat utilitzant compostos molt madurs, cobertes vegetals, sense llaura… potser hem anat a l’altre extrem.

“L’ideal seria, que aconseguíssim a la part de dalt (a l’horitzó més superficial) l’humus, que és la part orgànica estable, i on viuen gran part de microorganismes que transformen” ens explica el Pere Vall.

I tornem a tapar el forat i baixem les mostres al laboratori del celler. Per deixar que la terra s’assequi completament i així aprofitar-la per fer cromatografies. I seguir analitzant i guardant aquestes anàlisis al nostre arxiu. Per poder comparar amb els anys que vinguin i aconseguir indicadors fiables que ens expliquin d’on venim i cap a on anem. Si el sòl està envellint i perdent la seva fertilitat o si estem aconseguint revertir aquest envelliment i millorant les seves condicions amb les nostres actuacions.

Entendre i sentir la nostra terra.