DE LA CIUTAT AL MÓN RURA: FORMATGERIA LINENS

Joves, espontànies, naturals, actives, simpàtiques i molt treballadores. L’Elena, la Mercè i la Marina, 3 germanes que han tornat al poble, a Bellmunt del Priorat i han començat a fer formatge. Han canviat la vida urbana per la rural i lluny de penedir-se, estan més contentes i felices que mai. Ens obren la porta de la Formatgeria Linens i ens ensenyen el seu espai de treball. Una de les plantes de la casa familiar que han reconvertit en tenda, obrador i càmera de maduració. De moment. Perquè tenen mil idees!

La tenda, recollida i acollidora. Darrera el mostrador, l’entrada a l’obrador. Coronant l’entrada un rètol que diu: FORMATGERIA LINENS, sembla de fusta, amb un toc retro… i resulta que no, que és de cartró i està tallat a mà per elles mateixes. De fet, ens comenten divertides: “les lletres havien de ser més petites i anaven a la porta de la tenda, però no vam encertar la mida, així que ho vam aprofitar també i ho vam col·locar aquí”. Això ja ens ho diu tot.

Ens expliquen que la pandèmia les va agafar just quan acabaven de fundar-se com a cooperativa i de signar un mini-crèdit. “Sort dels estalvis!!” ens apunten francament. I és que tots els seus estalvis van servir per aguantar més d’un any… fins que es van esgotar i van haver de posar-se les piles per obrir fos com fos. Necessitaven recuperar-se i seguir amb tots els projectes que tenen al cap.

Tancar el cercle fent el formatge amb la seva pròpia llet, seria un d’ells. En aquests moments, compten amb un ramat d’unes 30 cabres, evidentment insuficients per abastir-les amb llet i assegurar una producció regular. Però les cuiden amb un gran amor i dedicació. Ens ensenyen el corral amb il·lusió i un punt d’orgull. Les cabres són molt manses (no els cal ni gos pastor per treure-les a pasturar perquè les segueixen allà on van). I, també, són precioses! Les estressem una mica amb la nostra visita que ha implicat un canvi d’horari en el menjar, però se’ns apropen, ens mengen de les mans, ens deixen passar ben arran seu, es deixen agafar i, inclús, es deixen munyir.

Quan els preguntem d’on els ha vingut això de les cabres ens expliquen la seva història. Una excursió desafortunada a la Mola de Colldejou (camí equivocat, 4 hores de caminada…) i una troballa excepcional: una cabra recent parida atacada per un gos. Un munt de sang, la tràquea oberta, l’orella penjant (una imatge una mica “gore”) però la van recollir i acompanyar fins al pastor del poble qui la va donar per morta més que viva. I ella, l’Elena, no el va voler creure (si més no, va pensar que si havia de morir preferia que “morís calenteta a casa”, ens diu). Total que després de 9 mesos batallant entre la vida i la mort, va sobreviure, es diu Irati i és la reina del ramat. Ella va ser la responsable que l’Elena entrés a l’Escola de Pastors del Pirineu i aprengués l’ofici. I es va dir: “què podem fer amb una cabra? Carn o formatge… i ens vam decidir pel formatge. I poc a poc, hem anat aprenent a fer formatges, tot i que hem hagut de fer moltes proves i, poc a poc, encara…”

Ella va ser la incitadora de les altres 2 germanes, que es van sumar al projecte ràpidament perquè sempre havien volgut fer alguna cosa juntes. I aquí estan… cuidant les cabretes, fent formatges i aprenent cada dia.

De moment, les podeu trobar a la tenda, a Bellmunt , i al mercat dels dimarts a Falset. No deixeu de provar el mató o el iogurt o el formatge Linens (un semicurat). També fan patés, formatge amb oli i, en primícia, ens van deixar provar un formatge amb nous que estava boníssim. Es fan els seus propis ferments i proven sabors i noves textures contínuament. No poden parar quietes. Així que us emplacem a seguir-les de ben aprop al seu Instagram @formatgeria.linens

Gràcies per obrir-nos les portes de casa, de la formatgeria i, sobretot, per ensenyar-nos les cabretes.