CIMS DE PORRERA

Anem a Cims… un projecte que es remunta a l’any 96 quan en Josep Lluis Pérez a Mas Martinet experimentava mil opcions diferents de maceració, graus, varietats… I va descobrir la carinyena. La carinyena vella. Després de valorar vàries opcions, finalment va anar a parar a Porrera, a la Cooperativa, de la mà del Lluis Llach. L’acord: comprar la meitat de la collita a 150 pts. el kg de raïm i el compromís d’ajudar-los a vinificar l’altra meitat, per vendre-la a doll els caps de setmana. L’inici. Un parell d’anys més tard, ja van comprar tota la collita dels 35 viticultors que formaven la cooperativa. Tot un repte.

Ara en són uns 20/22 viticultors, molts. Els vins: el Clàssic, Cims de Porrera. Però també el Vi de Vila Negre i Blanc i les Finques. Amb l’afany de veure l’evolució de la carinyena, es va embotellar una barrica de cada una de les finques des de ben el principi. 100% carinyena vella. Ja no és el pare, sinó el fill, Adrià Pérez i el seu cosí, el Marc Pérez. Ja no és el Lluis Llach, sinó Perelada. Però el més important és que continua el projecte social, el treball amb la diversitat de viticultors, de formes de treballar, d’actituds, de varietats, de zones, d’orientacions. “Una diversitat que a nosaltres ens encanta i sobre la que no volem influir (…) cadascú fa el que vol i té les seves pors” diu l’Adrià quan ens explica el projecte.
El Marc i l’Adrià no creuen en classificacions, segells, puntuacions… Fan vi perquè els hi agrada beure-se’l i, per tant, fan el vi que els hi agrada: envellit, criat. “Aquí tothom buscava extracció. I les carinyenes per molta extracció que facis (…) tenen més profunditat, passen desaparcebudes” ens explica el Marc, quan parla del 2004 i el perquè van deixar de portar els vins a les grans guies del sector.

Per això al 2005 van decidir transformar el Cims de Porrera i convertir-lo en un 100% carinyena. Se li havia dit Clàssic perquè era la fotografia del que ens trobàvem a la vinya. I s’havia volgut ser fidel a ella. Per això es vermeva i vinificava tot alhora. “Nosaltres al 2004 ja vam separar la garnatxa i vam començar a fer proves amb la garnatxa vermada molt més aviat. I, ens en vam enamorar!” ens diu l’Adrià. I van decidir pujar el preu de la garnatxa per aconseguir que els viticultors hi anessin expressament abans, perquè així “la garnatxa aguanta la frescor, té un pH més baix, l’acohol continua sent alt (…) però…” la seva aposta, ens comenta el Marc. I així va néixer el Garnatxa. I el Cims es va poder transformar. I amb aquesta transformació també va arribar la possibilitat d’envellir-lo més perquè la carinyena aguanta l’acidesa, la frescor.

I ara estan intentant incentivar els viticultors perquè canviïn la manera de treballar a la vinya cap a un treball més respectuós amb la natura. Però és complicat per això han començat a treballar una finca ells mateixos, la finca del Molí. Amb coberta, treball al sòl… “Està bonica la finca” diu enamorat el Marc. I poder servir d’exemple als altres.

Igual que al celler, que han anat canviant la manera de treballar introduint ciment, damajoanes.., criances més curtes però més envelliment en ampolla: Vi de Vila 2/3 anys, Garnatxa 4 anys, Cims 6 anys i les Finques, 15 anys. Treballant a celler lo més ecològic possible amb quantitats de sulfurós total mínimes.

El camí és aquest… anar a buscar el més natural possible ens comenten. I ho fan en un escenari únic. Els trulls de l’antiga cooperativa restaurats que acullen ara les damajoanes, barriques i ampolles que esperen veure la llum en el moment adequat.

La nostra web utilitza cookies per oferir una millor experiència d’usuari i li recomanem que acceptis el seu ús per gaudir plenament de la teva navegació.