EL Juan Carlos García Rubio porta treballant amb els nabius més de 30 anys. Quan va començar treballava pel SERIDA (Servicio Regional de Investigación y Desarrollo Agroalimentario) i en un projecte sobre el “cultiu i l’adaptació del Kiwi i les fruites petites en la cornisa cantàbrica” on es volia incloure un estudi econòmic real sobre una finca de nabius d’1 hectàrea. Van buscar un agricultor que volgués participar en l’estudi però no el trobaven així que, finalment, va decidir ser-ho ell mateix, en una finca del seu pare, que era ramader i ja es jubilava. Com a contrapartida de passar les dades reals del cultiu d’aquella finca, el SERIDA li va proporcionar les plantes. Al 1989 va realitzar la plantació i, 10 anys després, es va publicar l’estudi econòmic que va ser presentat en un congrés a Xile.
Evidentment, d’aleshores ençà, les coses han canviat molt: la tecnologia, les densitats de plantació, les varietats… Les plantes han anat creixent i produint cada vegada més. Ens comenta que a la primera collita (el tercer any de plantació) va fer 500 kg. I que avui en dia aquesta quantitat l’hauríem de multiplicar per 6. Però, també ens diu, divertit: “quasi que millor així perquè els 500kg els vaig vendre, però 1 kg. més no l’hagués venut”. El segon any, van ser 1500 kg. i en va tornar a vendre 500 en fresc, els altres els va congelar, desant-los a casa fins que va aparèixer una petita indústria que feia melmelades i altres elaborats. En aquells temps ningú no coneixia els nabius.
Però ell va seguir endavant, cada any produint més, fins arribar a 12000 kg./hectàrea el 10è any, l’any que acabaven l’estudi econòmic. A partir d’aquell moment, va instal·lar el reg, va cobrir part de les finques per tal d’avançar la collita d’algunes varietats i estar més temps al mercat. A finals dels 90, principis del 2000, la venda va augmentar considerablement (tot i que sense tenir res a veure amb les dades d’avui en dia) i va seguir creixent fins que: “al principi no tens on vendre-ho i després tens poca fruita per vendre. És impossible tenir la mida justa” ens explica.
Pel camí, les varietats ja no són les que inicialment va plantar. El Juan Carlos va utilitzar l’empelt per a realitzar aquest canvi. Una tecnologia que no s’havia utilitzat mai en els nabius perquè és un arbust amb molta branca, al contrari dels fruiters o altres espècies amb els que s’acostuma a fer servir, que tenen només un tronc principal. Ell no va voler renunciar a tots els anys que portava de cultiu arrancant i plantant noves plantes. “No m’ho permetia la meva religió”, ens comenta. I tot i que va ser complicat, al final se’n va sortir. Econòmicament era tot un èxit, ja que evitava aixecar la finca, tornar a preparar el terra, tornar a instal·lar el reg, plantar… la diferència era molt important, amb l’empelt només calia tallar les plantes, empeltar-les i perdre només un any de collita. Al següent, es recuperaven les quantitats de collita anteriors al canvi. Les dades recollides es van plasmar en un estudi que va publicar a la web del SERIDA, i que va despertar l’interès de països com Xile i EU. De fet, el viver més gran del món, Fall Creek, que té la seu a Oregon, es va sorprendre tant dels resultats que van voler veure-ho in situ i sorpresos no podien parar de preguntar-se: Com és possible que no se’ns hagi acudit això a nosaltres?
Des de llavors, aquesta tecnologia s’ha utilitzat tant a nivell de millora genètica, per agilitzar el procés de treure varietats al mercat, com és el cas d’aquest viver dels EU, com també en el canvi de varietats, adaptant-les a les necessitats i gustos dels mercats actuals, com és el cas de Xile. De fet, han convidat al Juan Carlos a presentar el seu estudi sobre l’empelt en les plantes dels nabius en el XVIII Seminari Internacional Blueberries de Xile 2021.
Arándanos El Cierrón és també viver, ja que a nivell nacional era una activitat que no existia. En Juan Carlos va començar a oferir aquest servei a la vegada que les seves plantacions anaven avançant. Actualment, és el seu fill, Adrián, qui pren el relleu i dirigeix el viver. L’activitat ara no només es centra en el client comercial, a qui ven una planta petita, de preu ajustat. Sinó que mira cap als aficionats, particulars i hort de petit format, a través de la venta online, i pels qui cultiva plantes més grans a punt de produir l’any següent de la seva compra. I també ha demanat la certificació ecològica de les plantacions, que obtindran l’any vinent.
I la cosa funciona. I funciona tant bé que han d’ampliar i estant buscant finques on fer-ho. I un altra de les activitats en les que estan creixent molt és l’assessoria. Projectes d’assessorament a la Xina, a Azerbaidjan, a Espanya (a d’altres zones): “jo que em pensava jubilar ja, cada vegada tinc més feina”
I quan li preguntem si el consum dels nabius ha canviat en els últims temps, ens explica que cap allà a l’any 2000 Espanya estava en 5 g. de consum per càpita de nabius frescos. Avui en dia es passa dels 200 g. La mitjana dels països Nord europeus està en 250 g. Però la dada que li va cridar més l’atenció són les dades dels EU. El país que porta menjant nabius tota la seva vida (ja els indis aprofitaven els nabius silvestres que hi havia) i el que va domesticar aquest cultiu fa poc més d’un segle. L’any 2000 estava en 250 g. per càpita, però és que avui en dia passa del quilo. Alemanya i Anglaterra també estan prop d’aquestes dades, sobre els 700 g. I molts països estan creixent molt en el consum de nabius. No hi ha cap fruita en tot el món, que sigui tant jove i que hagi tingut aquest creixement tan ràpid “Però és que és tan bo per tot, ningú no es vol morir aviat, doncs tothom menja nabius” riu.
Gràcies al Juan Carlos García i a Arándanos El Cierrón, per ser tant propers, per ensenyar-nos i per acompanyar-nos en la nostra aventura de plantar nabius al Priorat.