Categories
Uncategorised VINS OXIDATIUS VINS OXIDATIUS Vins

RANCI DOLÇ DE MARTINET

RANCI DOLÇ DE MARTINET

Vinc del Sud, de la calor, d’un territori amb moltíssima història.

La primera vegada que vaig tastar un vi ranci jo tenia deu anys. Acompanyava a mon pare a una trobada amb l’Assumpció Peyra d’Escaladei. Des de l’alçada física i emocional que em permetia la infantesa veia el celler antic, humit, fosc, fred i les discussions apassionades entre l’Assumpció i mon pare com elements agressius. Tenia por i estava avorridíssima. Al cap d’una estona, que se m’havia fet eterna, l’Assumpció ens va convidar a visitar la sala dels Àngels. Un espai emocionant, més antic encara que la resta del celler i que desprenia efluvis i aromes d’altres generacions: la sala dels vins rancis. I em va deixar tastar una bóta del 1964, un ranci dolç. Me’n vaig enamorar, em va guarir la por, em va reconfortar i em va fer sentir com a casa, arropada, acotxada.

Vaig pensar que si algun dia m’havia de dedicar a això de fer vins, faria un vi com aquell.

L’estiu de 1995, treballant ja a Mas Martinet, ajudant a mon pare, vaig passar uns mesos a Castell de Peralada posant a punt el nou laboratori enològic. Durant les tardes llargues de juliol, anava a passejar per les vinyes de Pau, Garriguella i voltants per no desconnectar d’una natura que m’era necessària i addictiva. Visitava a un pagès amb qui parlàvem de la vida, de l’ofici i de la memòria, i l’últim dia de la meva estada a l’Empordà em va venir a dir adéu amb una ampolla especial del seu celler.

Era un ranci dolç. Tornava a sentir-me arropada, acotxada, acaronada per moltes generacions. Com a casa.

I vaig recordar la meva promesa feta a Escaladei un novembre de 1982. I aquell setembre de 1995 naixia el Ranci Dolç de Martinet. Però jo encara no ho sabia.

Han hagut de passar quasi 20 anys per mostrar-vos el vi que possiblement menys ens representa com a celler, però que porta l’ànima de la història de Priorat.

El vins Rancis són vins per a rebre, per agrair, per compartir. Es posen a taula per Festa Major, per celebrar les collites, per l’arribada d’un nadó, i els podem gaudir perquè moltes generacions han anat tenint cura d’aquella bóta padrina.

Ser hereves d’una història llarga que ens representa fa que ens creixin les arrels i que puguem agraïm i homenatjar aquelles generacions que han fet possible que avui siguem aquí.

Sara Pérez
Mas Martinet

Categories
Uncategorised Vins VINS OXIDATIUS

VINS OXIDATIUS

VINS OXIDATIUS 

Quan pensem en vi, ja sigui com a consumidor, elaborador, sommelier, portfoli managers, comprador o simplement com apassionat, molts de nosaltres pensarem en blancs, negres, espumosos, rosats….. i finalment, potser inclouríem una petita casella o deixaríem un petit espai pels vins “especials” on hi cabrien dolços, rancis, vins encapçalats, etc.

En els últims 40 anys,  les revolucions en l’univers vinícola s’han anat succeint a una velocitat difícilment “tolerable” en un sector on les decisions més aviat es prenen perquè en puguin treure profit els nostres fills. L’arribada dels vins de fruita, concentrats, fustes noves, varietats internacionals, emparrats a les vinyes, alta tecnificació, etc. va desplaçar un tipus de vi més afinat, suau, amb menys carrega de fruita i menys exuberant. En definitiva, semblava que els grans vins clàssics, tant de Bordeus, Borgonya, Rioja, Jerez i Oporto, havien caigut en l’oblit per gran part dels consumidors. La immediatesa i l’impacte a curt termini s’havien imposat. Els darrers anys amb la tornada a les varietats locals, sistemes de poda tradicionals, vins equilibrats i criances més respectuoses han vingut acompanyats, també, d’una reivindicació dels productes de tradició local, maridatges regionals i consum de proximitat. I ara, abracem els vins blancs macerats amb pells, aquests fins i tot han aportat un nou color a les cartes de vi. No ens sorprenem amb els rosats envellits i amb els escumosos amb degollat antic. I el que per molta gent va ser considerat un error i/o defecte, actualment ho mirem, més aviat, com una virtut i diferenciació.

És precisament en les variables del temps, els errors i els defectes on els vins “oxidatius” es senten còmodes. Ja siguin elaborats amb tel, dolços envellits, rancis secs, sol i serena o barreges d’anyades. Vins blancs, negres i rosats secs amb criances infinites, aromes complexos i animals, volàtils elevades, etc. Però que ens demanen paciència per cuinar, per menjar i sobretot llargues sobretaules perquè puguin explicar-nos tota la història que porten a cada gota, a cada glop. Però per damunt de tot ens exigeixen tolerància, acceptació i ment oberta per treure’ns, definitivament del damunt, la idea dels defectes, dels errors i obrir-nos al ric patrimoni que la història i tradicions locals ens han deixat al llarg del temps.

Hem de buscar en el nostre dia a dia aquell moment per pensar, reflexionar, llegir, conversar, observar i acompanyar-ho d’una copa d’aquest ric patrimoni que ens han deixat tots els viticultors i elaboradors d’arreu. Però sobretot m’agradaria reivindicar tots els vins oxidatius de la Mediterrània. Crec, no sé si equivocadament o no, que és precisament en aquesta gran zona amb una llum especial on aquest vins poden parlar-nos de tradició, de temps, de la història pròpia i sobretot de passió. Perquè… qui va dir un dia que l’oxidació és un defecte?

Roger Valls
Mas Martinet