CREDO

MÈTODE DE PODA

MÈTODE DE VINIFICACIÓ

COMUNICACIÓ

La poda, eina reguladora del vigor de la vinya

A les regions vitivinícoles com ara la Borgonya, els vins de qualitat es produeixen en pendents pronunciades on els sòls poc fèrtils faciliten el control del vigor dels ceps i produeixen un raïm de qualitat extraordinària. En canvi, als plans on s’han sedimentat els terrenys meteoritzats transportats dels pendents, els sòls solen ser molt fèrtils. Aquests terrenys s’utilitzen en general per al cultiu de farratges però no pas per a la producció de raïm destinada a l’elaboració de grans vins. Aquest és un fet constatat a través del temps pels productors de la Borgonya.

A partir dels anys noranta, quan els vins del Priorat començaven a ser anomenats per la premsa internacional, se’ns va presentar un dubte en quant a la utilització de les varietats tradicionals com la Garnatxa i la Carinyena, en les noves plantacions en terrasses. Podríem mantenir la mateixa qualitat i personalitat dels vins de vinyes velles, amb aquets raïms de vinyes joves? No era segur, doncs ja observàvem que d’aquests ceps joves obteníem raïms compactes i de grans grossos, raïms difícils de madurar i difícil  produir vins amb estructura i amplitud aromàtica, tals com els de les vinyes velles. La dilatada experiència procedent de la Borgonya de no utilitzar els sòls fèrtils per a produir raïm d’alta qualitat, es reflectia aquí, al Priorat, al utilitzar varietats vigoroses en sòls de terrasses més fèrtils que els terrenys de les pendents on la fertilitat ha estat arrossegada per la pluja. No era aquest un bon camí, havíem de trobar una manera de conrear aquestes varietats i que produïssin vins de qualitat a partir de ceps joves.

Passejant per les vinyes joves, en temps de verema, vam observar que dels sarments prims penjaven raïms solts, que destacaven per la seva maduració homogènia, en canvi en altres sarments d’un diàmetre superior, els raïms eren compactes, amb grans grossos i atapeïts. Vam prendre la decisió de quantificar aquesta relació fent un petit estudi estadístic. El resultat, entre el diàmetre del sarment i la morfologia del raïm, va ser molt significatiu:

Els sarments que tenien entre set i deu mil·límetres de diàmetre produïen, en un percentatge molt elevat, raïms amb els grans solts i de grandària mitjana a petita i els sarments amb diàmetre més de 12 mil·límetres, produïen majoritàriament raïms grossos i compactes.

Amb aquesta apreciació, se’ns obria doncs, un nou camí: trobar la manera de fer que el cep produís sarments de diàmetre petit.

Ens vam trencar el cap, durant uns quants anys per arribar a aconseguir sarments prims…. Ho vam provar tot o casi tot, per aconseguir-ho. Vam viatjar al Piemont per parlar amb el viticultor Roberto Voerzio, molt reconegut pels seus vins de gran qualitat, i discutir amb ell aquest tema. Ell, justament volia disminuir el vigor de la seva vinya plantant un cep en mig dels que ja tenia plantats, per reduir així el marc de plantació i aconseguir disminuir el vigor i augmentar la qualitat dels seus vins.

En tornar del viatge, vam reflexionar sobre el tema, arribant a la conclusió, de que si disminuïm la distancia entre els ceps, reduïm també el volum radicular i com a conseqüència, disminuïm la capacitat d’absorció d’aigua. I paral·lelament, reduïm també la pantalla foliar i per tant, la seva capacitat de transpiració, o sigui, de consumir aigua. Això ens porta a una compensació en el cep, que quedaria equilibrat.

Aquesta reflexió, ens diu que la reducció de la distancia entre els ceps, no indueix a la disminució del seu vigor.  O sigui que aquesta acció d’estretir el marc de plantació no ens ajudava al nostre objectiu de disminuir el vigor i el diàmetre dels sarments.

Més tard, en una parcel.la amb una Garnatxa molt vigorosa que donava raïms grossos i compactes, vam provar de fer una “prepoda”, és a dir, vam tallar tots els sarments a uns 10cm i els vam deixar tots. Resultat: una gran producció de sarments, amb raïms petits i solts i sense compactació.

Aquest resultat va ser espectacular, havíem arribat a una prova definitiva. En aquestes condicions els sarments es fan la competència entre ells. Si a la poda deixem molts sarments, aquets seran petits i si en deixem pocs, seran llargs i més gruixuts.

El problema se’ns plantejava a l’hora de necessitar més espai per deixar els sarments. I es clar, l’espai era limitat. Teníem dues parcel·les on volíem aplicar aquest concepte. En una, els ceps estaven plantats a 0,80m, això volia dir que al braç de producció només hi podíem deixar unes 8 brocades i no eren suficients pel vigor que tenien. Pensant, pensant, se’ns va ocórrer el (2 x pi x r), la idea que vàrem tenir va ser construir un emparrat on posaríem un cercle a cada cep, que tingués uns 60 cm de diàmetre, llavors, la longitud d’aquest cercle era de 2m i així si que tindríem l’espai suficient, per deixar-li fins a 20 brocades!.

Comparació amb l’emparrat convencional

L’altra parcel.la eren ceps molt vigorosos amb sarments molt gruixuts i estaven plantats a 1,20m, de manera que només podíem deixar uns 12 sarments.  Aquí vam fer una remodelació conduint els ulls cap a dues línies de producció, és a dir, dos braços paral·lels de forma que el braç passava a tenir el doble de longitud (2 x 1,20m = 2,40) així podíem deixar-li fins a 24 sarments.

Arribats a aquest punt, ja vam comprendre que per obtenir raïms no compactes amb els grans més aviat petits, el que havíem de fer era deixar més sarments, però, quants sarments per cep?

La poda no pot ser, més o menys. Tothom sap que als ceps vigorosos se li han de deixar més sarments, però quants?.

En vinyes on hi ha zones amb diferent fertilitat, com podríem saber exacte quants? Nosaltres volíem sarments amb un diàmetre d’uns 8-10mm com a màxim!

A la poda d’hivern, vam estar triant sarments amb la morfologia que ens interessava: entre 8 i 10mm de diàmetre i uns 1,20m de llargada. Aquest seria el sarment ideal. En vam recollir molts de diferents varietats. Els vam pesar i ens van  donar una mitjana de 50g.

El vigor el podem definir, com la capacitat que te el cep en generar sarments. I la quantitat de vigor que te un cep, és el pes en grams, dels sarments produïts durant un cicle vegetatiu.

Aquesta capacitat de produir fusta, es va repartint o “gastant” a mida que els sarments creixen. Quan s’ha “gastat” tot el vigor, ja no creixen més.

Per tant, entenem que en la poda està el control de la mida dels sarments i en conseqüència, de la tipologia dels raïms.

Vist d’aquesta manera, a la poda, podem pesar tots els sarments i ens dona el vigor que te aquell cep. Si dividim el vigor per 50g que és el pes que volem que tingui un sarment, tindrem el nombre de sarments que li hem de deixar a aquell cep quan fem la poda en verd. I els sarments creixeran fins que s’esgoti tot el vigor.

Exemple d’un cep que te un vigor de 500: “El pes de tots els seus sarments és de 500 grams”

– Si a la poda li deixem 10 sarments (500/10) cadascun dels 10 sarments pesaran 50g i tindran una llargada d’1,20m aprox. El diàmetre serà d’aprox. 8-10mm.

– Si a la poda li deixem només 5 sarments (500/5) cadascun dels 5 sarments pesaran 100g i tindran més de 2m de llargada. El diàmetre serà molt més gruixut. Direm que aquest cep es molt vigorós.

– Si a la poda li deixem 20 sarments (500/20) cadascun dels 20 sarments pesaran 25g i tindran una llargada d’aprox. 0,60m i un diàmetre molt prim. Direm que aquest cep te poc vigor.

Per tant, com podem qualificar-lo de molt o poc vigorós, si és el mateix cep! només li fem una poda diferent.

Els pagesos d’abans ja sabien que a un cep vigorós se li podien deixar més sarments que a un altre que era més esquifit.

Tot aquest procés ens va portar a pensar que el vigor és una propietat de la planta i que la poda és una manera d’actuar sobre ella.

La poda intel·ligent és la que deixa el nombre de sarments adequat, per a repartir el seu vigor, de manera que la seva longitud no sigui excessiva per no haver de despuntar i que el gruix sigui més aviat prim.

Partint d’aquesta deducció, podem afirmar, que cap cep té un vigor excessiu si li fem una poda adequada.

Recomanem mirar els dos Powerpoints adjunts (1ª part) i (2ª part) on expliquem totes les experiències que hem fet i on es pot veure les diferències de morfologia dels raïms de sarments gruixuts i prims.

La nostra web utilitza cookies per oferir una millor experiència d’usuari i li recomanem que acceptis el seu ús per gaudir plenament de la teva navegació.